El CSC ha acollit la sessió “Instruments i indicadors actuals d’ajuda a la qualitat assistencial en el sistema de salut català”, celebrada el 20 de maig a la seva seu. Estructurada en tres grans blocs, ha comptat amb la participació de Pere Bonet, president del Consell Assessor del Pla director de salut mental i addiccions del Departament de Salut; Emili Vela i Montse Clèries, experts en explotació i anàlisi de dades de la divisió d’Anàlisi de la Demanda i de l’Activitat del CatSalut; David Monterde, bioestadístic i tècnic assessor a la Secretaria Tècnica de l’ICS, Josep Maria Argimon, conseller delegat de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya i Iria Caamiña, coordinadora de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya.

En el primer bloc, Pere Bonet ha exposat els criteris proposats per al pacient crònic (PC) i pacient crònic complex (PCC) de salut mental i addiccions, ja que la majoria d’aquests malalts estan orientats a la cronicitat. Segons la definició del PCC en salut mental, compleixen aquests criteris aquells casos que presenten diverses patologies o bé només una que necessita un abordatge continuat, que té una alta probabilitat de descompensacions, que suposa un gran consum de recursos i/o fàrmacs i que requereix diferents serveis d’hospitalització, un maneig pluridisciplinar i una atenció mèdica continuada de com a mínim un any. 

Segons Bonet, “cal que el tractament del PCC en salut mental segueixi els mateixos criteris que en salut general, afegint algunes especificitats. Així, en base als criteris del programa de prevenció i d’atenció a la cronicitat, cal definir els diagnòstics per detectar aquelles patologies que ens permetran identificar quines persones poden classificar-se com a pacient crònic”. També ha destacat la necessitat d’una “expertesa integrada, que suposarà canvis estructurals de gran importància en l’atenció al pacient. Tot territori s’ha d’organitzar per a l’avaluació i l’atenció integral dels pacients, seguint les línies del Pla d’intervenció individualitzat compartit” i ha insistit en que “la prevalença de la població atesa és millorable ja que, en molts casos, els pacients més greus estan desvinculats, fora del sistema sanitari”. 

En el segon bloc de la sessió s’ha exposat el Programa de consulta d’indicadors de qualitat MSIQ en l’àmbit de la salut mental. Emili Vela ha recordat els seus objectius: “disposar d’informació estructurada i detectar possibles àrees de millora. Per aconseguir-ho, ofereix mòduls independents que permeten relacionar la informació amb indicadors ajustats i elements per a la interpretació dels resultats. L’última finalitat és la millora continuada del sistema, sempre des de la transparència”. N’ha destacat, però, les limitacions en l’ús dels CRG: “donen molta importància al contacte amb dispositius sanitaris i, en Atenció Primària, cal una recurrència dels pacients perquè consti que tenen una malaltia. Això dóna molts problemes en pacients ingressats en residències o centres sociosanitaris de llarga durada”.

Vela també ha destacat altres limitacions dels indicadors de qualitat MSIQ en l’àmbit de la salut mental: “la realitat analitzada és molt complexa i malgrat que l’ús dels indicadors relacionats permetria obtenir una visió més global, actualment no es recull la gravetat de la patologia i el sistema és poc sensible i específic a l’hora de classificar adequadament aquest factor. Els agrupadors de morbiditat no recullen de forma adient la complexitat de SMiA. A més, no tenim una referència absoluta com podria ser, per exemple, la taxa adequada d’ingrés dels pacients. D’aquí la “importància de disposar d’indicadors relacionats i d’una informació de qualitat”.

Pel que fa a la capacitat predictiva del consum de recursos dels pacients, Vela afirma que “aquests indicadors no són els adequats per determinar la quantitat de recursos que caldran en cada cas, ja que manquen dades específiques en Salut Mental com, per exemple, les de consultes externes o d’hospitals de dia”. Per altra banda, també ha destacat els principals avantatges de l’ús d’aquests indicadors: “proporcionen una visió poblacional i la integració de totes les fonts d’informació a CatSalut i presenten una capacitat d’adaptació als nous requeriments per a una millora continuada del sistema”. 

Com a conclusió, ha insistit en que “una correcta estratificació permet implantar polítiques específiques que garanteixen l’eficiència i, d’altra banda, la publicació i comparació de resultats és un incentiu per millorar la qualitat tant de la notificació com de l’assistència”. Un dels punts més compromesos és “la cautela per no treure conclusions precipitades sobre la qualitat de l’assistència que proporciona un determinat proveïdor, tenint en compte sempre la necessitat de disposar d’indicadors relacionats”. 

En el tercer bloc de la sessió, David Monterde, Emili Vela i Montse Clèries han presentat els Grups de Morbiditat Ajustats (GMA), el nou agrupador de multimorbiditat d’estratificació de la població, que està previst que substitueixi els CRG. Segons Monterde, “els antecedents indiquen que la multimorbiditat és la norma i no pas l’excepció. Per tant, necessitem mesurar-la i no limitar-nos a comptabilitzar el número de malalties cròniques com s’ha fet fins ara, sinó anar més enllà”. En aquest sentit, “s’ha demostrat la ineficiència de tractar individualment les malalties”. 

Com a conceptes bàsics dels GMA, Monterde ha destacat “la classificació de multimorbiditat segons la identificació de malaltia crònica (CCI) i l’agrupació dels codis diagnòstics (CCS), que equivaldria al tipus de patologia. Pel que fa a la determinació de la complexitat, les variables analitzades en totes les malalties són les visites a Atenció Primària, les hospitalitzacions (urgents i programades), la despesa en farmàcia (ambulatòria i hospitalària) i la mortalitat. Amb totes aquestes dades, generem un índex de complexitat que assignem a cada pacient”. 

Així, a partir d’aquesta informació es construeixen els grups de morbiditat i s’estableixen 5 nivells de complexitat i 31 grups. Com a síntesi, Monterde ha fet referència a aquest nou agrupador de multimorbiditat com a “classificador dels individus en grups únics, tenint en compte la tipologia de la malaltia, la presència de multimorbiditat i la complexitat”. A més, “els GMA permeten millorar la capacitat predictiva dels models i el poder explicatiu és semblant al dels CRG, proporcionant l’estratificació necessària per a la identificació. A més, són aplicables en Atenció Primària i en l’àmbit poblacional i el seu principal avantatge és que incorporen la complexitat com a variable per a cada individu”.

Per la seva part, Montse Clèries s’ha centrat en la validació clínica d’aquest nou agrupador, ja que els metges “s’hi han de sentir còmodes. Per això, hem demanat la col·laboració d’un grup de 40 professionals de diferents entitats i províncies, al qui donarem cursos de formació i enviarem un formulari perquè puguin valorar les possibles discrepàncies i avaluar els CRG i GMA amb puntuacions del 0 al 10, indicant quines són les seves preferències”. Clèries també ha informat de les relacions amb el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat en referència a aquest nou agrupador perquè, mitjançant el conveni amb TicSalut i CatSalut, pugui utilitzar-se a tota Espanya. “Per ara, deu Comunitats Autònomes estan interessades en aplicar-ho, entre elles, Madrid, Balears, Canàries i Galícia”.

Per concloure, Clèries ha fet referència al projecte “que estem desenvolupant per emprar els GMA en Salut Mental, amb la classificació de psicosi, addiccions i abús de substàncies, trastorn de l’estat de l’ànim i altres trastorns mentals”. El desenvolupament específic en salut mental és una de les peculiaritats d’aquest nou agrupador, que aglutina la multimorbiditat amb categories excloents, atenent al nivell de complexitat i amb una capacitat d’adequació a l’entorn.

En l’últim bloc de la sessió, Josep Maria Argimon i Iria Caamiña, han presentat les principals iniciatives de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya (OSSC), que posa a l’abast de gestors, professionals, investigadors i ciutadania la informació necessària per millorar el coneixement del sector de la salut i facilitar el rendiment de comptes i la presa de decisions mitjançant la transparència, l’avaluació i el benchmarking. Tot i que el seu àmbit d’actuació se centra en el sistema sanitari català, té vocació internacional i el propòsit de fer-se ressò de casos d’èxit en la gestió d’altres països.

Un dels projectes més destacats de l’OSSC és l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS), instrument del qual s’ha dotat al sistema sanitari català per recollir l’esforç de les organitzacions quant a innovació en diferents àmbits de gestió i que té com a destinataris els professionals sanitaris i els gestors dels centres sanitaris (públics i privats). “És un espai on poden exposar les seves experiències, compartint-les en el repositori que hem habilitat a la web, després de valorar-les i dotar-les d’un certificat d’avaluació”. 

L’OIGS ofereix, doncs, l’acreditació de qualitat de les experiències avaluades, constituint un aparador per a promocionar i difondre iniciatives innovadores, amb una metodologia de referència per als nous projectes de gestió, oferint un intercanvi d’idees i assessorament. Els resultats estan sent molt positius, amb uns 270 usuaris de la nova web i unes 125 experiències disponibles al repositori. 

Com a prioritats enguany, s’organitzaran sessions territorials per presentar l’OIGS com a nova eina i també reunions amb hospitals i centres actius en matèria d’iniciatives innovadores. Es treballarà per detectar publicacions d’articles en aquesta mateixa línia d’innovació i es dinamitzarà la plataforma en xarxes socials. Està previst que, a la tardor, se celebri la jornada anual d’OIGS. Altres reptes pel 2014 són el reforçament i impuls de les dianes estratègiques, el ressò dels fòrums, congressos i premis d’innovació sanitària i la internacionalització. De fet, actualment l’equip està en contacte amb diferents entitats americanes, com CIMIT (Massachusetts), UCLA Health (Califòrnia) i Oslo University Hospital.

Presentacions

Criteris proposats pel PC i PCC de salut mental i addiccions. Pere Bonet, president del Consell Assessor del Pla director de salut mental i addiccions del Departament de Salut>>Presentació 

>>Annex  Programa de consulta d’indicadors de qualitat MSIQ en l’àmbit de la salut mental. Emili Vela, expert en explotació i anàlisi de dades de la divisió d'Anàlisi de la Demanda i de l'Activitat del CatSalut>>Presentació 

 Grups de Morbiditat Ajustats: agrupador de morbiditat d’estratificació de la població. Emili Vela, David Monterde, bioestadístic i tècnic assessor a la Secretaria Tècnica de l'ICS, i Montse Clèries, experta en explotació i anàlisi de dades de la divisió d'Anàlisi de la Demanda i de l'Activitat del CatSalut

>>Presentació

Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. Josep M. Argimon, conseller delegat, i Iria Caamiña, coordinadora de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya

>>Presentació