Sota el títol "Quina és la implicació de l'anàlisi de la mortalitat per a les polítiques en salut?", el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) va celebrar, el passat 11 de maig, una nova sessió tècnica, que es va centrar en aquest aspecte de l'anàlisi de dades tan important per poder dissenyar polítiques en salut adequades a les necessitats de la ciutadania.
Fer una anàlisi acurada de la mortalitat requereix seguir una metodologia adient, amb validació de les dades dels certificats mèdics de defunció, classificació de les causes de les morts, la selecció de la causa bàsica de defunció i estimació d'indicadors, entre altres aspectes. Aquest procés és fonamental per tenir dades fiables i consistents en el temps, així com per poder interpretar les tendències i les diferències segons categories de les variables, entre altres factors. Un procés que requereix un temps que tot sovint és més llarg del desitjat. Tot just fa uns mesos, el Registre de mortalitat de Catalunya va publicar les dades avançades de defuncions del 2021 i, abans de l'estiu, publicarà l'informe complet i definitiu. La necessitat de disposar de dades ràpides per dur a terme actuacions urgents, com les relacionades amb la COVID o amb l'excés de mortalitat lligada a la temperatura, suposa cercar alternatives, malgrat que l'exhaustivitat i la qualitat no siguin les mateixes que en l'estadística oficial.
La sessió es va iniciar amb la participació d'Anna Mompart, subdirectora general de la Cartera de Serveis i Anàlisi de la Informació del Departament de Salut, amb la ponència "L'evolució de la mortalitat en els darrers anys i l'impacte de la pandèmia de COVID-19 a Catalunya". En la seva intervenció, es va centrar en la necessària disponibilitat d'informació que compleixi el Codi de bones pràctiques de les estadístiques europees i va revisar els reptes metodològics que s'estan abordant, com l'anàlisi per àrees petites o els riscos competitius entre les causes de defunció. "Encara que no creixem en població, sí que creixerem en defunció, perquè cada cop tenim una població més envellida. Ens cal tenir unes dades acurades i precises per estar preparats a l'hora de donar una resposta adequada", va explicar Mompart.
Amb relació a l'estudi de dades, Anna Mompart va afegir una altra variant que els estudis no han tingut prou en compte fins ara, com és la perspectiva de gènere, un fet que ha provocat una lectura esbiaixada, segons el seu punt de vista, de les dades i, per tant, dels resultats. "Les dones viuen més anys, però un 22,6% amb manca de salut enfront del 16% dels homes. Una de les raons és que les dades estaven esbiaixades perquè no hi havia perspectiva de gènere. L'esperança de vida amb bona salut és més alta en els homes que en les dones", va exposar Mompart. "Les dones hem perdut anys de vida en valors absoluts. Els homes moren per accidents de trànsit, suïcidi, cirrosi... No hi ha violències de gènere als homes. Si treballem amb una llista esbiaixada, farem polítiques esbiaixades", va afegir.
La subdirectora general de la Cartera de Serveis i Anàlisi de la Informació del Departament de Salut també va afegir que la Covid-19 va suposar "un gran repte amb el registre per la Covid". "Vam haver de contactar totes les funeràries de Catalunya i vam aconseguir les dades", va assegurar. Una situació, la de la pandèmia que, segons va explicar, va obrir la porta a treballar els riscos competitius de manera consistent.
A continuació, va intervenir-hi Carmen Cabezas, secretària de Salut Pública del Departament de Salut, amb la ponència "Implicacions per a les polítiques de salut". En la seva exposició, Cabezas a fer una revisió de l'evolució de la mortalitat per accidents de trànsit, per neoplàsia de pulmó i per suïcidis, identificant l'impacte de les diferents polítiques públiques, tant les de l'àmbit estrictament sanitari com les polítiques intersectorials. En la seva exposició, va assegurar, però, que la gran majoria dels factors que determinen la salut no estan contemplats dins el sistema sanitari i això afecta la manera d'actuar de les administracions. "El 80% dels determinants de la nostra salut estan fora del nostre sistema sanitari. Hem de fer polítiques de salut diferents perquè si només el 20% dels factors té a veure amb el sistema sanitari i allò que planifiquem, cal tenir-ho en compte", va apuntar Cabezas.
Podeu recuperar el vídeo de la sessió en aquest enllaç.
La pròxima sessió tècnica del CSC tindrà lloc el 8 de juny, "¿Pueden las TIC mejorar la coordinación clínica entre médicos de atención primaria y hospitalaria? Resultados comparativos del COORDENA.TICs en País Vasco, Islas Baleares y Catalunya" i les inscripcions ja estan obertes en format online i presencial.