Sota el títol Can People Afford to Pay for Health Care? Inequity in Financial Protection in European Health Systems, el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) va celebrar, el passat 9 de març, una nova sessió tècnica, que va tenir com a eix central les desigualtats econòmiques en l'accés a l'atenció dels sistemes de salut europeus. Els experts que hi van participar van coincidir en el fet que la salut dental juga un paper clau en les desigualtats econòmiques quan les persones han de pagar pels serveis de salut.

La sessió va comptar amb la participació de Tamás Evetovits, cap d'oficina de WHO Europe Barcelona Office for Health Systems Financing, que en la seva ponència "Inequities in Europe, an update" va presentar resultats recents sobre l'accessibilitat econòmica de l'atenció en diferents sistemes de salut d'Europa. Evetovits va exposar quins són els àmbits on les persones en situació més desafavorida tenen més problemes per fer-se càrrec econòmicament de la seva salut. En la seva anàlisi, Espanya és un dels països que més protegeix els sectors més pobres, però encara queden àmbits on les desigualtats continuen. "Hem analitzat 42 països i Espanya se situa entre els que té millors polítiques de protecció financera dels sistemes de salut. Només la salut bucodental és un dels que més llastra el pagament pels serveis de salut aquí", va indicar Tamás Evetovits.

La segona ponència va anar a càrrec d'Enrique Bernal Delgado, investigador en Polítiques i Serveis de Salut i coordinador del Data Science for Health Services and Policy Research Group de l'Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud (IACS). Va afirmar que "a Espanya, l'1,6% de les llars (300.000) van experimentar despeses sanitàries catastròfiques el 2019. El 2006, només eren l'1% (160.000). Sobretot, per la despesa dental". Tal com va indicar, "la salut dental és on més despesa han de fer les famílies perquè no està coberta per les polítiques de salut". Bernal Delgado va apuntar, així mateix, que les assegurances mèdiques privades també han augmentat exponencialment en els darrers anys.

La tercera i darrera a participar va ser Sarah Thomson, especialista sènior en finançament de la salut de WHO Europe Barcelona Office for Health Systems Financing, amb la ponència "Lessons from Europe for Health Financing and Health System Resilience in Spain" sobre la resiliència de la política de finançament en salut a partir de l'anàlisi de les respostes dels sistemes de salut a la crisi financera de 2008 i a la pandèmia per Covid-19. Thomson va explicar que a Espanya hi ha una cobertura molt àmplia i que els canvis, després de les crisis, han millorat la protecció. Per contra, es podrien millorar els serveis dentals i de salut mental, així com el temps d'espera.

La pròxima sessió tècnica del CSC tindrà lloc el 20 d'abril, sota el títol Avenços en l'atenció integrada social i sanitària: nou model i experiències a Catalunya i les inscripcions ja estan obertes en format online i presencial.

Podeu tornar a veure la sessió en aquest enllaç.