El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) va celebrar, ahir, la sessió de clausura dels cicle de Trobades de Salut Pública de 2025, titulada "De la informació i l'evidència a les polítiques de salut pública".

Hi van participar Josep Maria Antó, investigador sènior a ISGlobal, catedràtic emèrit de Medicina a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i co-president del Lancet Countdown a Europa; Catherine Pérez, cap del Departament de Promoció de la Salut de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, i Estela Núñez, tècnica de la Secció d'Informació i Anàlisi en Salut Pública de la Diputació de Barcelona. Lucía Artazcoz, cap del Departament de l'Observatori de la Salut Pública de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, va moderar la sessió.

La jornada va començar amb la intervenció de Catherine Pérez, qui va explicar l'impacte de les intervencions d'habitatge i de seguretat viària en la salut, destacant la importància d'avaluacions rigoroses de salut pública per generar evidències que orientin polítiques més efectives i equitatives.

"La relació entre l'habitatge i la salut és cada cop més reconeguda. Nou de cada déu persones amb inseguretat residencial presenten mala salut mental. En nens, els nivells són alarmants, amb una taxa de mala salut mental 10 vegades superior a la dels seus iguals", va explicar.

Seguidament, Estela Núñez va presentar el Sistema d'Indicadors de Salut de la Diputació de Barcelona, una eina desenvolupada en resposta a la necessitat dels ens locals de disposar de dades objectives i fiables sobre l'estat de salut de la població i els seus determinants a fi de poder desenvolupar polítiques basades en l'evidència.

En la seva intervenció, va assenyalar que "les polítiques públiques han d'estar basades en l'evidència. Les dades han de ser objectives, robustes i fiables. Per això, s'ha construït un sistema d'indicadors en salut per oferir dades a escala municipal".

Finalment, Josep Maria Antó va abordar l'impacte del canvi climàtic sobre la salut i les polítiques per mitigar-ho, on va parlar del risc existencial que suposa la crisi climàtica i de la connexió entre la salut humana i la salut planetària.

"No només necessitem adaptació, sinó fer accions de mitigació, i moltes d'aquestes accions tenen cobeneficis per a la salut humana. Per exemple: quan redueixes les emissions de CO2, redueixes la contaminació atmosfèrica i millores la qualitat de l'aire; quan rebaixes el consum de carn vermella, redueixes les emissions i, alhora, la mortalitat per càncer o, quan disminueixes l'ús del transport privat, estàs reduint les emissions i, també, incrementant l'activitat física", va dir. A més, va apuntar que "no tots som igual de responsables quant al canvi climàtic: mentre que el 10% més ric és responsable del 48% de les emissions, només pateixen un 3% de les conseqüències. En canvi, el 50% més pobre produeix el 12% de les emissions i rep el 75% dels impactes".