El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) ha presentat avui, en un acte a la seu de l'entitat, el document de consens ActHIVa Catalunya, una iniciativa que busca impulsar un model d'atenció integral, equitatiu i sostenible per millorar la qualitat de vida a llarg termini de les persones que viuen amb VIH, especialment aquelles en situació de vulnerabilitat social, econòmica o sanitària. El projecte compta amb la col·laboració de la Subdirecció General d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, i amb el suport de Gilead.

La benvinguda institucional a l'acte ha anat a càrrec de Luisa Conejos, subdirectora general d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques de l'Agència de Salut Pública de Catalunya; Assumpta Ricart, gerent de processos integrats de salut del Servei Català de la Salut (CatSalut), i Josep Maria Guiu, director de Farmàcia i del Medicament del CSC, qui també ha presentat el document.

En la taula de debat, han participat Juanse Hernández, director del Grup de Treball sobre Tractaments del VIH; Montserrat Masip, farmacèutica adjunta del servei de farmàcia hospitalària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Roberto Güerri, cap de secció de VIH-ETS del servei de malalties infeccioses de l'Hospital del Mar, i Roger Llobet, coordinador d'infermeria de malalties infeccioses de la Unitat de VIH-Sida i del Programa de Salut Sexual de l'Hospital Clínic de Barcelona. Joan Colom, exsubdirector general d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, l'ha moderat.

Finalment, Rosa Mansilla, cap de la Secció de Vigilància, Prevenció i Control de les Infeccions de Transmissió Sexual de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, ha explicat les conclusions.

El document

Elaborat amb la participació d'un grup multidisciplinari d'experts, el document posa en relleu que, encara que els avenços mèdics han permès equiparar l'esperança de vida de les persones amb VIH a la de la població general, persisteixen importants desafiaments en l'atenció a aquest col·lectiu, relacionats amb l'adherència terapèutica, la salut mental, l'estigma i els determinants socials.

A Catalunya, el 59% dels nous diagnòstics corresponen a persones nascudes fora d'Espanya, mentre que més del 55% de les persones que viuen amb el VIH tenen més de 50 anys. "Dades com aquests reflecteixen la necessitat d'adaptar els models d'atenció a l'envelliment, la comorbiditat i les desigualtats socials", ha explicat Guiu.

En aquest sentit, el projecte ActHIVa Catalunya identifica dotze línies d'actuació i quatre objectius estratègics per a avançar cap a una atenció integral de les persones amb VIH, amb especial focus en els col·lectius més vulnerables. "La proposta aporta una visió que va més enllà de la visió sanitària i que inclou la necessitat d'integrar la visió social i comunitària en l'atenció d'aquesta població", ha assenyalat Guiu.

Tal com ha explicat el doctor Joan Colom, els avanços mèdics, científics i socials que han tingut lloc en les últimes dècades han permès que, avui dia, l'esperança de vida de les persones amb VIH que tenen un accés a un tractament antiretroviral (TAR) eficaç i a un seguiment mèdic adequat sigui similar a la de la població sense VIH1. "Aquesta transformació representa un dels majors assoliments de la salut pública i de la recerca biomèdica, i obre la porta a una nova etapa, en la qual l'atenció de les PVIH ha d'adaptar-se a les necessitats d'una població que envelleix amb una infecció crònica, la qual cosa demanda un enfocament integral, sostenible i centrat en la qualitat de vida a llarg termini", ha assegurat Colom.

Objectius i principals línies d'acció

El projecte ActHIVa s'ha desenvolupat al llarg de 2024 i 2025 amb la participació d'un grup multidisciplinari de professionals de l'àmbit hospitalari, l'atenció primària, la salut pública i el tercer sector de Catalunya, sota la coordinació de Josep Maria Guiu i Joan Colom.

El document de consens fruit del treball d'aquest grup expert s'articula entorn de quatre grans objectius: la detecció precoç de determinants i factors de risc amb impacte en la qualitat de vida; l'avaluació de la qualitat de vida i de l'atenció integral en les poblacions objectiu; la coordinació sociosanitària per a la intervenció primerenca en els factors de risc, i la participació de les persones amb VIH i la garantia de drets en el model d'atenció.

Entre les línies d'acció proposades en el document, destaquen la implementació de qüestionaris de qualitat de vida (PROMs i PREMs) específics per a VIH; la millora de l'abordatge de la salut mental; la coordinació entre atenció hospitalària, primària i comunitària; el desenvolupament de protocols de revinculació, i la promoció de l'autocura i la reducció de l'estigma.