El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) va celebrar, el passat divendres, la jornada "Solucions de gestió d'habitatges amb serveis per a persones grans" a l'espai Francesca Bonnemaison, organitzat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

Hi van participar Jordi Ferrer, gerent del Consorci Sociosanitari d'Igualada; Eva Esparraguera, directora del Centre Joan Suñer; Genís Sastregener, gerent de la Fundació Privada Patronat Santa Creu de la Selva; Maider Azurmendi, responsable de xarxes comunitàries de Matia Instituto; Ricard Ros, enginyer; Victòria Coll, directora executiva de l'Àrea Social del CSC, i Lídia Guillén, secretària d'Habitatge del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya. La benvinguda de la jornada va anar a càrrec d'Alba Barnusell, presidenta delegada de l'Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, i Josep Mayoral, president del CSC, en va fer la clausura.

En el discurs de benvinguda, Barnusell va apuntar que "l'allargament de l'esperança de vida planteja molts reptes als municipis, com el fet d'adaptar els serveis i que aquests siguin de qualitat perquè tothom pugui viure dignament".

En la primera ponència, Ferrer va parlar del model d'habitatges amb serveis ViuB del CSSI i va explicar que "aquests habitatges permeten que les persones grans visquin bé i confortablement, amb serveis, seguretat i sense barreres arquitectòniques i, alhora, contribueixen a combatre la percepció de soledat i a mantenir l'autonomia el màxim temps possible".

Seguidament, Esparraguera i Sastregener van exposar el model del Centre Joan Suñer. "Vam detectar que cada vegada hi havia més gent gran que vivia sola o amb noves necessitats, i per això va sorgir la idea d'ajuntar aquestes persones en un sol edifici i oferir-los un lloc per viure d'una manera més compartida", va explicar Esparraguera. En la mateixa línia, Sastregener va comentar que "els aspectes positius d'aquests habitatges, entre d'altres, són els efectes socials en àmbits com la solitud no volguda, la creació de comunitat, l'envelliment compartit i el manteniment de l'autonomia".

En la següent taula, Azurmendi va oferir una ponència sobre el model de Matia Instituto, a Donostia, on es parla d'habitatges "amb suports": "Per poder parlar d'habitatges amb suports en els quals les persones que hi visquin siguin persones de ple dret, és necessari treballar en un sistema comunitari sòlid i potent", va assenyalar.

A continuació, Ros va exposar els resultats de l'estudi de costos i inversions dels habitatges amb serveis: "Actualment, les entitats gestores mantenen amb molta dificultat l'equilibri en el compte de resultats. El 65% de les promocions analitzades a l'estudi s'ha construït sobre sòl obtingut a cost zero, un aspecte fonamental per a la viabilitat dels centres", va apuntar.

Després, Coll va parlar del model d'acompanyament en els habitatges amb serveis i va recordar que "viure en un habitatge amb serveis no implica renunciar al projecte vital, sinó al contrari: el recurs facilita i afavoreix que les persones tirin endavant amb el seu projecte de vida, interessos i voluntats".

Finalment, Guillén va explicar el Pla 50.000 de la Generalitat: "Aquest pla preveu la incorporació de 50.000 habitatges assequibles fins al 2030 amb l'objectiu d'ampliar el parc públic d'habitatge, garantir l'accés a una llar digna per a tots els ciutadans i fomentar un model residencial sostenible i equitatiu", va assenyalar.

En la cloenda, Mayoral va destacar que, actualment, a Catalunya hi ha uns 3.000 habitatges amb serveis per a gent gran. "És una xifra insuficient i el mercat no resoldrà aquest problema", va apuntar. "Per això, demanem que el 15% dels 50.000 habitatges públics que preveu construir el Govern siguin per a gent gran".