Per Francisco Blanco López. Jurista i col·laborador de l'Observatori de Contractació Pública

El Govern de la Generalitat de Catalunya aprovà, en sessió de 21 de gener de 2025, el Projecte de llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials (SIG24DSI1518) i s'autoritzà a la consellera de Drets Socials i Inclusió perquè el presenti al Parlament. Efectivament, des del passat 28 de gener, ha començat el procediment parlamentari i, el 19 i el 24 de març, respectivament, hi van presentar esmenes a la totalitat els grups Vox i PP. 

El projecte de llei afirma que regula la provisió de serveis socials sense aplicar la normativa de contractació pública mitjançant una nova figura: l'acció concertada (article 12 del projecte). Aquesta forma de proveir els serveis socials té el seu fonament en la directiva comunitària 2014/24 de contractació pública i en la jurisprudència europea.  

Una de les condicions és que no es generi en el procediment una selecció competitiva de la millor oferta, sinó que, com afirma la directiva, "es garanteixi un sistema, per exemple, mitjançant el simple finançament d'aquests serveis o la concessió de llicències o autoritzacions a tots els operadors econòmics que compleixin les condicions prèviament fixades pel poder adjudicador, sense límits ni quotes, sempre que aquest sistema garanteixi una publicitat suficient i s'ajusti als principis de transparència i no discriminació". 

Les CCAA, des de fa uns anys, han implantat sistemes suposadament no contractuals de provisió de serveis socials. Les normatives han estat anul·lades perquè, en realitat, es basaven en la competència d'ofertes entre les entitats candidates a proveir serveis socials. 

El darrer cas ha estat la resolució del Tribunal Català de Contractes Públics que, en la seva resolució149/2025, ha declarat la nul·litat del procediment convocat per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès amb relació a la provisió del servei d'atenció domiciliària mitjançant gestió delegada. 

El projecte de llei que hem referit continua mantenint l'error de considerar el sistema de provisió de serveis socials com un procediment competitiu de selecció d'ofertes i cal predir que no s'ajusta a les previsions europees. 

Els termes que s'utilitzen i els tràmits que es preveuen són una còpia dels procediments de contractació pública. Això vol dir que les entitats socials es veuen sotmeses a un doble sistema de validació per acreditar la seva capacitat assistencial. Han de demostrar-ho primerament per poder ser inscrites en el Registre d'entitats, serveis i establiments socials (RESES) i, posteriorment, un altre cop han de competir per demostrar les seves capacitats i poder formalitzar, si superen el procés selectiu i competitiu, els concerts socials.  

Aquest sistema és ineficient, burocràtic, propi de la contractació pública i impropi en molts serveis socials atenent les condicions operatives de les entitats socials sense ànim de lucre. 

L'article 5.4 del projecte ja manifesta sense complexos que no és suficient que l'entitat estigui inscrita en el RESES sinó que s'ha de participar en "procediments de provisió", mitjançant convocatòria pública (article 19.2) . L'article 15.3 preveu la divisió en lots en els procediments de provisió, "...a fi de promoure la participació de les entitats petites i mitjanes". Sorprenent previsió, molt clàssica de la contractació pública. 

Tot l'article 20, "Procediment mitjançant convocatòria pública", articula un clàssic sistema contractual de selecció d'ofertes. Ens diu l'apartat 5 que la "convocatòria" detallarà, "e) Els requisits per presentar-se a la convocatòria. f) Els criteris d'assignació dels serveis. g) El procediment i els òrgans competents...". 

L'article 21, "Criteris d'assignació dels serveis objecte d'acció concertada", detalla els "criteris d'assignació" com si es tractés d'un concurs públic típic de contractació pública. 

Crec que un sistema no contractual de provisió de serveis socials ha de tenir dos criteris d'actuació nuclears: ha de ser un sistema sense competició entre entitats proveïdores i ha de garantir l'eficiència i alta qualitat a partir de la igualtat de tracte entre totes les entitats privades sense ànim de lucre. 

La clau del sistema hauria de ser considerar el RESES com la base operativa d'acreditació i validació de la qualitat de les entitats classificades per tipologia de serveis. 

El sistema de designació de serveis hauria de partir de la combinació de diferents criteris en funció de la tipologia del servei. Aquests criteris, que han de venir identificats clarament en l'ordenació de cada servei, podran ser la pròpia elecció de l'usuari, les condicions assistencials establertes en l'informe tècnic dels serveis socials, la disponibilitat territorial de centres, l'equilibri en la designació de provisió entre les entitats inscrites en el RESES, etc. 

Aquest sistema no és un contracte públic. És un acte administratiu transparent amb una assignació no competitiva entre totes les entitats inscrites en el RESES que conjunta les característiques registrals dels centres i les necessitats assistencials concretes de cada interessat. 

Cal un replantejament radical de la regulació continguda del Projecte de llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials.