Actualitat >

Notícies

Aquest 8-M, hem recordat les dones que van obrir camí en el sector social i de la salut

La feminització de les feines de l'àmbit social i de la salut no sempre es veu reflectida en els càrrecs de responsabilitat. Per aquest motiu, avui, 8 de març, Dia de la Dona, des del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) volem recordar quatre dones que van obrir camí al nostre sector:

  • ADELA SIMON PERA, INFERMERA (1919 - 1979): Nascuda a Barcelona l'any 1919, va entrar a l'Escola d'Infermeres de la Generalitat en plena Guerra Civil. Amb la victòria franquista, el seu títol no tenia validesa, així que va estudiar la carrera de Practicant. Més endavant, va marxar a Anglaterra, on va estudiar a l'Escola Professional Nightingale, fundada per l'infermera Florence Nightingale. Quan va tornar a Barcelona, va liderar la modernització de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que va passar d'un model benèfic a un d'atenció professional.

  • MONTSERRAT COLOMER I SALMONS, TREBALLADORA SOCIAL (1922 - 2021): Nascuda a Barcelona l'any 1922, va ser pionera del Treball Social, una professió que va començar a exercir l'any 1944 a la capital catalana, on va posar especial atenció a les persones més necessitades. L'any 1974, va publicar el 'Mètode Bàsic de Treball Social', encara vigent a les facultats. L'any 2011, la Generalitat va fer-li entrega de la Creu de Sant Jordi.

  • DOLORS ALEU I RIERA, METGESSA (1857 - 1913): Nascuda a Barcelona l'any 1857, va ser la primera dona de l'Estat en aconseguir el títol de doctora en Medicina. L'any 1879, va finalitzar els estudis a la facultat, però no va aconseguir l'autorització per presentar-se a les proves de llicenciatura fins el 1882. Aquell any, va defensar la seva tesi i va obtenir el Doctorat. Durant 25 anys, va exercir la Medicina Infantil i la Ginecologia en una consulta pròpia.

  • NATIVITAT YARZA PLANAS (1872 - 1960): Nascuda a Valladolid l'any 1872, va ser la primera alcaldessa elegida democràticament a Catalunya, al municipi de Bellprat l'any 1934. Mestra de professió, poc després va ser destinada a un altre municipi i va haver d'abandonar l'alcaldia. Quan va començar la Guerra Civil, tot i tenir 63 anys, es va allistar a la columna del Barrio i va participar en el Consell de l'Escola Nova Unificada. Després de la guerra, es va exiliar a França, on va morir l'any 1960.