El Consorci de Salut de Catalunya (CSC) va acollir el passat dilluns el simposi-taller 'Innovació i malalties cròniques: obesitat i malalties cròniques associades', organitzat per l'Àrea d'Innovació i Partenariat.

En la jornada hvan participar la dietista-nutricionista Violeta Moizé, doctora en Nutrició de la Unitat d'Obesitat del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Clínic; Ximena Ramos, presidenta de BIAS 180 i exdirectora executiva d'Obesity Canada; Albert Ledesma, metge de Família i exdirector del Programa de prevenció i atenció a la cronicitat del Departament de Salut de Catalunya; Gemma Salvador, dietista-nutricionista de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Subdirecció de Promoció de la Salut, i Joan Escarrabill, impulsor del Living-Lab d'experiència del pacient de l'Hospital Clínic de Barcelona. La sessió va ser moderada pel director de l'Àrea d'Innovació i Partenariat, Antoni Gilabert.

El taller va començar amb la ponència de Violeta Moizé i Ximena Ramos, que van presentar l'informe encarregat ad hoc per a la sessió sobre l'estat de la situació de maneig de l'obesitat en el context de l'atenció concomitant d'altres malalties cròniques.

Durant la presentació, van assenyalar que "el 21,6% dels adults a Espanya tenen obesitat" i que "només el 59% dels espanyols que viuen amb obesitat considera que és una malaltia crònica". A més, "el 80% de les persones amb obesitat i el 19% dels professionals de la salut creuen que la gestió de l'obesitat és responsabilitat del pacient".

Quant a les dades relacionades amb l'estigma i la discriminació que pateixen les persones que tenen aquesta malaltia, van posar exemples com que "els estereotips negatius basats en el pes cap als nens amb sobrepès sorgeixen als tres anys". Així, van remarcar que "L'obesitat és una malaltia crònica com ho és la diabetis o la hipertensió, però no és l'IMC d'una persona, sinó com el seu greix corporal afecta a la seva salut. El tamany del cos, per tant, no és una malaltia".

Seguidament, va començar el debat, on també van participar Albert Ledesma, Gemma Salvador i Joan Escarrabill. Ledesma va explicar que "el primer pas per abordar un problema de salut és fer un acord amb el pacient, que no sempre veu aquestes recomanacions com una prioritat perquè li passen altres coses". En aquest sentit, va remarcar la importància de les condicions de vida del pacient per poder tractar l'obesitat (per exemple, els seus horaris) i "d'actuar sobre els nenes amb accions decisives".

En aquesta línia, Gemma Salvador va subratllar com de determinant pot arribar a ser la situació socioeconòmica de cara a tenir obesitat: "L'obesitat es pot prevenir perquè, quan està tan a associada a la pobresa, vol dir que, si no hi hagués pobresa, només estaríem tractant casos que tenen altres causes, com les genètiques". En aquest sentit, va fer una comparativa entre un barri de renda alta i un altre de renda baixa: la Mina registra deu vegades més casos d'obesitat infantil que Sarrià-Sant Gervasi (24% i 2,6%).

D'altra banda, Joan Escarrabill va parlar de l'experiència del pacient i dels factors comuns que hi ha en tots els tractaments, com l'impacte sobre la vida quotidiana (per exemple, quan has d'anar al centre de salut tres cops a la setmana) i l'accessibilitat dels professionals, entre d'altres. Així, va fer la pregunta "És necessari millorar els resultats clínics quan parlem de millorar l'experiència del pacient?" i va posar d'exemple el temps que triga un pacient a arribar al centre de salut "per fer una visita de cinc minuts, un temps que s'estalvia fent-la per telèfon. Els resultats clínics són els mateixos, però l'experiència del pacient millora. Cal, doncs, millorar sempre els resultats?".

La jornada va finalitzar amb un taller per discutir en grup sobre barreres, oportunitats, estratègies i models per a la gestió i atenció de l'obesitat.