Els mosquits van ser els protagonistes de la Trobada de Salut Pública del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) del passat dijous, la darrera de l'any. Palmira Borràs, directora de l'Àrea Associativa, va donar la benvinguda als assistents en una sessió moderada per Pilar Serrano, cap de la Unitat de Sanitat Ambiental de la Diputació de Barcelona.

La jornada 'One health. Salut i mosquits com a vectors d'arbovirosis' va començar amb la intervenció de Lourdes Migura, investigadora de l'IRTA-CReSA Centre de Recerca en Sanitat Animal, que va assenyalar que "el 60% de les malalties humanes es transmet dels animals als humans i viceversa". A més, va atribuir la proliferació de les malalties produïdes pels mosquits a diversos factors: el creixement exponencial de la població, obligada a establir-se a nous llocs en estret contacte amb els animals, així com al canvi climàtic, atès que les sequeres, els focs i les precipitacions alteren la distribució, transmissió i gravetat dels patògens zoonòtics i els seus vectors.

Canvi de paradigma  

Migura va posar damunt la taula el concepte de 'one health' entès com a enfocament integrat per optimitzar de manera sostenible la salut de les persones, animals i ecosistemes. En aquest sentit, detecta un canvi progressiu de paradigma que parteix de la salut individual, passa per la pública i culmina en la planetària, és a dir, una sola salut "en una Terra que s'ha de tractar com un sistema viu". Finalment, va reclamar una major coordinació dels especialistes impulsada per les institucions.

Carles Aranda, responsable del Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat i investigador de l'IRTA-CReSA, va subratllar les diferències produïdes en la lluita contra els mosquits en els darrers quaranta anys. "Primer fèiem els controls perquè eren una plaga molesta, però des de la primera dècada dels 2000 ens tornem a trobar amb el problema de la transmissió de les malalties".

Va recordar que els mosquits "depenen totalment de l'aigua estancada" i, com a conseqüència, la major part de les eines de control que fan servir són larvàries. Segons Aranda, el mosquit comú (el nocturn) és vector del virus del Nil Occidental mentre que el mosquit tigre, "força agressiu, que pica sobretot de dia i es troba en plena expansió", és vector del dengue, el zika i el chikungunya.

Dins de la consciència del 'one health', va instar a utilitzar tots els mitjans a l'abast sempre que protegeixin la salut de les persones i del medi ambient, descartant antigues mesures que anaven des dels insecticides tòxics a l'eliminació d'aiguamolls. A més, va apostar per una prevenció basada en campanyes divulgatives o formatives i planificació urbana, que complementaran les inspeccions entomològiques requerides per Salut. Durant el 2023 n'han realitzat 362 a la demarcació de Barcelona, deixant de banda la capital. "A Catalunya tenim molts casos importants, alguns s'han convertit en autòctons i no són anècdotes; cal estar preparats per l'arribada de nous arbovirus, millorar la vigilància i fer accions de control sobre el terreny".

Malalties regulades

Anna Martínez, cap del Servei de Control Epidemiològic i Resposta a Alertes i Emergències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, va analitzar les similituds i diferències en la simptomatologia, el diagnòstic i tractament del virus chikungunya, el dengue, el zika i la febre del Nil Occidental. Totes elles són malalties regulades per normativa i de declaració obligatòria a Catalunya, on en conjunt han assolit els 1.173 casos confirmats en els últims vuit anys.

Entre les accions preventives va esmentar la protecció individual (amb mosquiteres o repel·lents), reforçar la sensibilització respecte als punts de cria d'insectes i les recomanacions als viatgers en zones endèmiques. Segons Martínez, cal una acció coordinada que impliqui programes de vigilància virològica en humans i animals hostes, més una resposta ràpida dels serveis de salut pública davant d'un cas autòcton, importat o brot.

Recupera el vídeo de la sessió aquí.