Actualitat >

Notícies

L’evolució de les ITS i les estratègies de prevenció, en una nova Trobada de Salut Pública

El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) va reunir, el passat 21 de setembre, una vuitantena de professionals en una nova Trobada de Salut Pública. Sota el títol La prevenció de les infeccions de transmissió sexual en un entorn cosmopolita i dins el marc de defensa dels drets sexuals, la sessió va comptar amb les ponències de Rosa Mansilla, cap de la Secció de Vigilància, Prevenció i Control de les Infeccions de Transmissió Sexual de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT); Carles Pericas, metge referent d'ITS i VIH al Servei d'Epidemiologia de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), i Jordi Baroja, director del Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats i del programa jove de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius. Davide Malmusi, director de Serveis de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, en va ser el moderador.

Rosa Mansilla va obrir la jornada parlant sobre l'evolució de les ITS a Catalunya. Segons va explicar, si bé és cert que les dades mostren un creixement d'aquestes infeccions a partir del 2015, és un increment que s'explica pel reforç dels sistemes de vigilància epidemiològica, l'augment de l'ús de tècniques sensibles per al diagnòstic per part dels professionals, els canvis en les polítiques de cribratge i els canvis en les conductes sexuals.  Pel que fa al VIH, la cap de la Secció de Vigilància, Prevenció i Control d'ITS de l'ASPCAT va assenyalar que "gràcies a l'eficàcia dels tractaments, notem una important davallada dels casos".

"A Catalunya anem pel bon camí per complir els objectius internacionals de 2025 i per fer que les ITS deixin de ser un problema de salut pública el 2030", va assegurar Mansilla, qui va continuar la seva exposició explicant el Pla d'acció enfront del VIH i altres ITS 2021-2030. Aquest Pla gira entorn de quatre eixos: Millorar el monitoratge, l'avaluació i la recerca; reduir la incidència i el retard diagnòstic; millorar l'atenció integral i la qualitat de vida de les persones que viuen amb VIH i altres ITS, i promoure una resposta social constructiva, fomentant la inclusió social i la reducció de l'estigma.

Amb la ponència '20 anys d'intervencions de salut pública en entorns de contactes d'homes que tenen sexe amb homes', Carles Pericas va exposar l'evolució i resultats de diferents programes de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) dirigits a aquest col·lectiu. Segons va explicar, el Programa Saunes, iniciat el 2004 arran d'una alerta per un brot d'hepatitis A en saunes de la capital catalana, "va permetre aproximar-se a grups clau que sovint tenen difícil accés als serveis de salut".  Posteriorment, el 2015, es va incorporar el Programa App, que va propiciar intervencions més dirigides, a través de pop up a les aplicacions sociosexuals.  

El Programa App va evolucionar, a partir del 2019, cap al programa de Proves Ràpides, que ja ha atès més de 6.000 usuaris d'aplicacions i que ha demostrat ser efectiu, sobretot, en la detecció de sífilis i VIH. "Aquest programa ha aportat estructura per poder donar resposta, des de la vigilància epidemiològica, a emergències en salut sexual", va assegurar Pericas. L'expert de l'ASPB va cloure la seva intervenció insistint en la necessitat "continuar treballant per adaptar-nos al context canviant en la vivència de les sexualitats" i de fer-ho "conjuntament amb les diferents unitats d'ITS i VIH, així com amb els centres sanitaris i comunitaris".

L'última ponència de la sessió va ser la de Jordi Baroja, la qual, sota el títol 'Adolescents, joves i les ITS: Per un canvi de mirada', va estar centrada en les intervencions dirigides a aquesta franja d'edat. Segons va explicar Baroja, la població jove, i especialment l'adolescent, és la més vulnerable davant les infeccions de transmissió sexual per diversos motius: perquè tenen més parelles sexuals, perquè presenten més dificultats en la negociació de les relacions o en l'ús de protecció, perquè tenen menys accés als recursos i, en el cas de les noies, per una major vulnerabilitat fisiològica en la pubertat.

El director del Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats va explicar que la clamídia i la gonorrea són ITS amb molta incidència en joves. "És un col·lectiu diana, però ens costa trobar estratègies d'intervenció efectiva", va assegurar Baroja, qui va indicar, en aquest sentit, que un dels reptes és poder abordar la població asimptomàtica. "És important fomentar que els joves es facin proves de control i que deixin d'actuar per la lògica de l'ensurt", va assenyalar. "Cal promoure una evolució cap a l'autocura", va concloure Baroja.

Podeu consultar les presentacions i el vídeo d'aquesta Trobada de Salut Pública aquí.  

La pròxima Trobada de Salut Pública del CSC tindrà lloc el 9 de novembre, sota el títol 'One health. Salut i mosquits com a vectors d'arbovirosis'. Ja podeu fer la vostra inscripció per assistir-hi online o presencialment.