La unitat de recerca del Consorci de Salut i Social (CSC), el Servei d'Estudis i Prospectives en Polítiques de Salut (SEPPS), acaba de publicar l'article d'accés obert Lessons learnt from the process of designing care coordination interventions through participatory action Research in public healthcare networks of six Latin American countries. Emmarcat en la línia de recerca sobre integració assistencial i el projecte internacional Equity-LA II, i elaborat en col·laboració amb els investigadors dels països participants, analitza el procés de disseny d'intervencions per millorar la coordinació clínica mitjançant la investigació-acció participativa (IAP) en xarxes de serveis de salut públiques d'Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i Uruguai.

Malgrat que es recomani amb èmfasi creixent la col·laboració dels beneficiaris de les intervencions en la seva elecció i disseny, com a element crític per a la seva efectivitat, existeixen poques avaluacions sobre l'aplicació d'aquest tipus de dissenys, en particular d'intervencions per a la millora de la coordinació entre nivells d'atenció. Els resultats d'aquest estudi, basats en sis experiències en contextos diferents d'Amèrica Llatina, aporten informació rellevant per a la reformulació d'estratègies i polítiques locals i nacionals sobre els aspectes crítics en els dissenys participatius als serveis de salut, així com el tipus d'intervencions rellevants per a la millora de la coordinació clínica des de la perspectiva dels professionals.

Els resultats mostren que, encara que el procés participatiu de disseny de les intervencions hagi estat diferent entre països (cicles IAP, nivell de participació i duració), aquest tipus de procés pot ajudar a definir els problemes de coordinació entre nivells d'atenció i a dissenyar intervencions adaptades a les necessitats del context. Els professionals de salut involucrats en els diferents contextos van seleccionar problemes de coordinació semblants, com falta de comunicació directa en el seguiment dels pacients i d'acord clínic, i tipus d'intervencions similars, en aquest cas, reunions conjuntes basades en la retroalimentació mútua entre professionals, reflexió sobre la pràctica pròpia i presa d'acords conjunta.

L'estudi proporciona recomanacions per dur a terme dissenys d'intervencions participatius. En primer lloc, garantir condicions contextuals mínimes propícies, com ara temps disponible dels professionals per participar i suport institucional continuat. El segon aspecte és proporcionar temps suficients i gradualitat al procés, amb un abast inicial limitat que es va expandint progressivament, de manera voluntària. En tercer lloc, una bona preparació del procés participatiu i, finalment i com a quarta recomanació, la utilització adequada del mètode participatiu, que implica crear espais de retroalimentació entre professionals de diferents nivells assistencials, flexibilitat en l'adaptació dels continguts de les intervencions, participació horitzontal i democràtica i presència d'un facilitador al llarg de tot el procés.

L'article presenta resultats d'un estudi qualitatiu descriptiu basat en una anàlisi documental del procés de disseny de les intervencions, que complementa publicacions en què es van identificar els factors contextuals i de procés claus per a la implementació de les intervencions participatives, les contribucions a la coordinació clínica percebudes pels actors participants, i l'efectivitat de les intervencions a la millora de la coordinació i continuïtat assistencial.

Signen l'article: I. Vargas (CSC), A. Mogollón-Pérez (URosario), P. Eguiguren (UChile),  I. Samico (IMIP), F. Bertolotto (UDELAR), J. López-Vázquez (UVeracruz), DI. Amarilla (Universidad Nacional de Rosario), P. De Paepe (Prince Leopold Institute of Tropical Medicine) i ML. Vázquez (CSC). L'article ha estat elaborat en el marc del projecte "Impacte de les estratègies d'integració assistencial en l'acompliment de les xarxes de servei de salut públiques en diferents sistemes de salut d'Amèrica Llatina - Equity-LA II". Es tracta d'un projecte col·laboratiu internacional que va rebre finançament de la Comissió Europea, amb participació d'institucions de 8 països: Prince Leopold Instituut Voor Tropische Geneeskunde (Bèlgica), Colegio Mayor de Nuestra Señora del Rosario (Colòmbia), Instituto de Medicina Integral Prof. Fernando Figueira i Fundação Universidade de Pernambuco (Brasil), Universidad de Chile (Xile), Universidad Veracruzana (Mèxic), Universidad de Rosario, Instituto de la Salud Juan Lazarte (Argentina), Universidad de la República (Uruguai) i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (coordinador-Espanya).