Quan diferents institucions proveeixen de forma articulada productes que tenen una finalitat social o persegueixen un objectiu de govern, es pot portar a terme una gestió per resultats també en l'administració pública. Malgrat sembla que aquest tipus de gestió és menys probable en les administracions públiques que no pas en les empreses privades, Elisabet Jané -consultora independent amb una llarga trajectòria- ha demostrat que es tracta de com es planifica una gestió i de quins resultats i productes s'ofereixen, i no tant de quin tipus d'entitat o empresa ho fa. Així ho ha fet a la darrera sessió tècnica del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), on va assenyalar que "la gestió per resultats dóna valor al que l'administració pública aporta a la societat" i, ha insistit, que això és possible i té sentit quan es treballa de manera intersectorial. Però, aquesta intersectorialitat "necessita una planificació conjunta" que Jané ha detallat durant la seva conferència, de la qual pots trobar més detalls consultant la seva presentació o recuperant la sessió a través del perfil de Periscope del CSC.
A través d'un diagrama de lògica aplicable a tots els projectes, basat en inputs-activitats-productes-resultats, es pot millorar la planificació i atorgar uns productes que arribin a complir els resultats establerts d'inici, això sí "tots els resultats s'han de poder mesurar" i han de tenir en compte la població i els orígens del problema que es vol afrontar amb cada projecte. En aquest sentit, és clau que les polítiques que s'apliquin i els objectius d'aquestes estiguin ben determinats, i la pròpia Jané ha explicat que això és encara més complicat en escenaris polítics canviants o amb moltes estructures polièdriques on les polítiques públiques depenent d'estaments diferents.
Els casos de desnutrició al Perú i Guatemala
Per exemplificar que aquesta gestió per resultats és possible, Jané ha explicat el projecte per reduir la desnutrició crònica al Perú i com el lideratge del ministeri d'Hisenda i la determinació del llavors president del govern de Perú van ser claus per poder aplicar una metodologia intersectorial que realment va permetre reduir la desnutrició, tal com ha mostrat en resultats númerics i contrastables. Durant la presentació també s'ha exposat el projecte de desnutrició que Unicef va posar en marxa a Guatemala i les dificultats que s'hi van trobar. La dissertació ha acabat en un debat obert entre els assistents sobre les polítiques públiques i la seva aplicació en els diferents projectes i plans de salut.