L'entrada en vigor del nou Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) ha generat dubtes en alguna de les seves aplicacions. En el cas els hospitals i centres d'atenció sanitària i social, ha comportat una certa confusió sobre la informació que es pot facilitar als familiars, acompanyants o amics que es poden dirigir als mostradors d'informació interessant-se per un pacient ingressat. Des del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) assessorem als centres sanitaris en cadascuna de les seves necessitats específiques respecte a la nova normativa. Ara bé, hi ha criteris que serveixen per tots els centres, com ara la informació que es pot facilitat als familiars, acompanyants o amics d'un pacient.

Quan un pacient s'adreça al centre per a ser tractat, conjuntament amb la informació respecte del tractament de les seves dades i la resta de documentació, se li ha d'oferir la possibilitat de negar-se a que la seva informació pugui ser facilitada a tercers. De manera que el centre queda  facultat a oferir la informació si el pacient no es nega expressament. Aquesta facultat, però, ha d'exercir-se de forma proporcionada i prudent, limitant-se la comunicació als parents més pròxims, ja sigui per cosanguinitat o per afinitat, i a aquelles persones vinculades al pacient per una relació afectiva.

La confusió que es pot generar amb el RGPD rau en el fet que, amb caràcter general, el consentiment ha d'estar basat en un acte afirmatiu i, en el cas de les dades sensibles, aquest consentiment, a més, ha de ser exprés. Aquesta regla general sí que suposa un canvi respecte de la regla general del consentiment que establia la LOPD. El cas exposat, però, suposa una excepció a aquesta norma general. El Considerand 10 i l'Article 6.2 del RGPD estableixen que el Estats membre poden mantenir o introduir  normes específiques respecte de tractaments concrets de dades personals, incloent-ne les dades sensibles. D'aquesta manera, pel que fa al tractament relatiu a facilitar informació a les persones properes al pacient, la Llei 21/2000, a l'article 3, especifica que el consentiment del pacient respecte del lliurament de les dades a aquests tercers pot ser tàcit.

Per tant, és la norma catalana la que -per la possibilitat que el propi RGPD ofereix- permet facilitar informació sobre si s'està atenent al pacient o no i l'habitació on està ingressat, però sense donar mai dades específiques sobre el seu estat de salut.

Per tal, així mateix, de garantir el dret al pacient de que les dades no es facilitin a tercers, caldrà oferir-li, en algun dels documents que se li faciliten en dirigir-se al centre, la possibilitat de manifestar-se en contra de que es facilitin aquestes dades. Es tracta de possibilitar que el pacient marqui una casella amb una llegenda del tipus "no vull que es facilitin dades sobre el meu ingrés o número d'habitació a cap tercera persona".

Cal tenir present que aquestes indicacions són vàlides només per aquelles comunicacions de dades que basem en el consentiment. Així, amb caràcter general, quan una persona pregunti per un pacient ingressat d'urgència a qui no s'hagi pogut demanar el consentiment, quan es tracti a una persona que no està en situació de comprendre la informació que se li faciliti o quan aquells qui pregunten són pares d'un menor ingressat o els tutors d'una persona incapaç, podrem facilitar aquestes dades per l'habilitació que el mateix article 3 de la llei catalana d'autonomia del pacient ofereix. Així, en aquests casos legitimarem el tractament en base a una llei.

En tots els casos serà necessari identificar a la persona sol·licitant de la informació, i caldrà realitzar una activitat de control prou diligent que permeti assegurar que la informació es faciliti a persones properes al pacient, ja sigui per vincle familiar o afectiu.