BMC Health Services Research ha publicat l'article d'accés obert Doctors' opinion on the contribution of coordination mechanisms to improving clinical coordination between primary and outpatient secondary care in the Catalan national health system elaborat pel Servei d'Estudis del CSC amb la col·laboració Grup d'avualuació de l'Integració Assistencial (GAIA) en el marc dels projectes de recerca "La relació entre continuïtat i coordinació entre nivells assistencials en diferents entorns sanitaris" i "La coordinació entre nivells d'atenció i la seva relació amb la qualitat assistencial en diferents entorns sanitaris del sistema públic de salut" que van rebre finançament de l'Institut Salut Carlos III i Fondos FEDER (PI10/00348 i PI15/00021).

La coordinació clínica es considera una prioritat i la cerca d'estratègies que contribueixin a la seva millora, un repte per als sistemes de salut. Aquest estudi qualitatiu, basat en tres àrees del sistema sanitari català amb models de gestió diferents, analitza l'opinió dels metges sobre la contribució dels mecanismes a la millora de la coordinació clínica i els factors que influeixen en el seu ús.

Amb petites diferències entre les xarxes estudiades, els metges consideraven que els mecanismes que més contribueixen a la coordinació clínica són els que permeten la comunicació i intercanvi d'informació entre metges. D'una banda, la història clínica electrònica compartida entre nivells, per a l'intercanvi d'informació; les sessions clíniques conjuntes, les interconsultes virtuals mitjançant la història clínica electrònica i e-mail, per a la resolució de problemes, i l'acord sobre l'abordatge clínic del pacient. D'altra banda, els que faciliten l'accés a l'atenció secundària, protocols de derivació i telèfon. Segons els metges entrevistats, l'ús d'aquests mecanismes està influenciat per factors organitzacionals (temps insuficient, horaris incompatibles entre nivells i disseny dels mecanismes) i dels professionals (conèixer-se, actitud sobre la coordinació i preocupació pels errors diagnòstics). Per tant, intervencions dirigides a millorar les condicions de treball i el disseny dels mecanismes, així com a afavorir el coneixement entre professionals, haurien de contribuir a una millora de l'ús i, per tant, contribuir a la millora de la coordinació clínica.

Signen l'article, que forma part de les activitats desenvolupades pel Grup d'Avaluació de la Integració Assistencial (GAIA): Marta Aller, Ingrid Vargas i M. Luisa Vázquez, (Servei d'Estudis i Prospectives en Polítiques de Salut, CSC), i Jordi Coderch (Serveis de Salut Integrats Baix Empordà).