Quines vacunes s'han de posar i quines no? Quins drets i deures tenim els ciutadans sobre les vacunes? Aquestes preguntes han estat i estan al carrer i als mitjans de comunicació, per això el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) li va dedicar la seva darrera trobada de salut pública d'aquest 2016, que es va celebrar aquest dijous 15 de desembre. La sessió es va iniciar amb la benvinguda i introducció del director general del CSC, José Augusto García Navarro, que va insistir en la importància de realitzar aquest tipus de trobades entre professionals i experts, també en qüestions com les vacunes on el debat ha anat més enllà del sector sanitari i social.
El primer dels ponents en intervenir va ser Luis Carlos Urbiztondo, cap de la Secció de Prevenció de malalties infeccioses de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), que va dibuixar l'escenari actual de les vacunes a Catalunya insistint que "l'objectiu sempre ñés arribar a tota la població" i va deixar dades significatives com que es posen 3,2 milions de dosis de vacunes en territori català cada any. Un cop feta aquesta introducció, Urbiztondo va explicar com funciona el procés d'autorització per les vacunes, recordant que al final "les comunitats i ciutats autònomes tenen la responsabilitat de fer un calendari propi de vacunes". Aquest expert va exposar també àmpliament els criteris d'avaluació que s'utilitzen per fer modificacions en el calendari de vacunes. Després va ser el torn del coordinador del grup de vacunes de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS), Luis Palomo, qui va insistir en "una revisió constant de les vacunes, de la seva efectivitat" i ho va fer basant-se amb xifres dels efectes de les vacunacions en les taxes d'hospitalització, entre altres dades. Seguidament, Palomo va referir-se a casos concrets de vacunes molt polèmiques, avisant que "és molt difícil mantenir la confiança en les vacunes si l'administració no assumeix la compensació si la vacuna porta un efecte imprevist i objectivament atribuïble a la vacuna". Així, Palomo va mirar d'aclarir el punt de vista sobre vacunes com la del papiloma o la del meningococo B. Aquest expert també es va referir al moviment antivacunes, assenyalant que "només un 10% desconfia del calendari vacunal recomanat" i que, en conseqüència, cal preocupar-se més de les desigualtats socioeconòmiques i no tant del moviment antivacuna.
La tercera exposició va córrer a càrrec de Màrius Morlans, membre del Comitè de Bioètica de Catalunya, qui va relacionar les actituds i opcions personals (com ara posar-se o no les vacunes) amb les teories ètiques que poden aportar llum sobre el debat. Després d'una primera part més conceptual, Morlans va centrar-se en el terme de bé comú, entès com allò compartit per i en benefici per tota la societat i ha assegurat que "és el fonament de la salut pública". Per Morlans "les vacunes són un clar exemple de bé comú, per tant no són només un dret sinó també un deure". Després de posar sobre la taula algunes consideracions de teories ètiques, Morlans va considerar que manca percepció del canvi del sistema de finançament en salut pública i manca participació ciutadana en les polítiques de salut pública.
La trobada es va finalitzar amb un intens debat sobre lo exposat entre els ponents i els professionals assistents, deixant de manifesta que és un debat obert sobre el que encara resta molta conversa i anàlisi. Amb aquesta sessió s'han acabat les trobades de salut pública CSC d'aquest 2016, però a la nostra web es poden recuperar totes les presentacions dels ponents a les trobades de salut pública i informar-te sobre les que es realitzaran al 2017, tan d'hora com es tanquin els temes i conferenciants.