L'impulsor del projecte COMSalut, Andreu Segura, i el director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), José Augusto García Navarro, han  introduït la trobada de salut pública del CSC que ha omplert la sala d'actes de l'entitat de professionals interessats en l'àmbit de la salut comunitària. García Navarro ha recordat la importància de la implicació de la comunitat en la salut i, per tant, de les iniciatives en salut comunitària, mentre Segura entrava més en concret en el projecte COMSalut. La primera ponent de la trobada ha estat la directora de l'ABS de La Roca del Vallès, Verònica Ferrer, que ha explicat l'experiència que estan tenint al seu CAP com a un dels participants en el projecte COMSalut. "Entenem la salut comunitària com una eina per millorar la qualitat de vida de les persones" ha aclarit Ferrer abans de detallar que per treballar el projecte COMSalut formen part de diferents grups i programes al seu territori que els permeten treballar en xarxa. Després, la doctora Ferrer ha passat a descriure accions més concretes com ara espais per les dones, educació per la salut amb escoles i casals d'avis, activitats per realitzar exercici físic... Però per portar a terme tots aquests projectes, Ferrer ha afirmat que cal "redissenyar la cartera de serveis sota una perspectiva comunitària" i això suposa "canvis en el model organitzatiu".

Després ha estat el torn de Ferran Daban, que ha exposat el projecte "Salut al Barris" del Servei de Programes i Intervencions Preventives de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Per començar, Daban ha explicat els determinants de les desigualtats en salut a nivell urbà perquè precisament aquest projecte, que es desenvolupa a 21 barris, vol disminuir aquestes desigualtats. Descrivint les diferents fases, Daban ha posat com a exemple el cas del Besòs i Maresme, allà primer van fer un diagnòstic de salut i després per elaborar la priorització de les necessitats en salut ho van portar a votació al barri. D'aquesta manera, ja tenien el que diu el diagnòstic i el que opina la població, i es posaven llavors a buscar quins recursos ja hi ha al barri, quines línies d'acció es poden portar a terme i si hi ha casos que s'hi assemblen per veure com els ha anat. En el cas del Besòs, van escollir les següents línies d'acció: aïllament gent gran, consum de drogues en joves, embarassos adolescents, gènere en poblacions immigrades i manca d'aliments en infants. De cadascuna d'aquestes línies surt una taula de treball amb equips multidiciplinar que defineixen les accions i executen. I per finalitzar, Joan MV Pons, director en l'àmbit d'avaluació de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), ha introduït el mètode d'avaluació que s'utilitza pel projecte COMSalut, advertint que "el que s'avalua és el COMSalut com a projecte i els seus impactes, no les accions o línies de cada cas". A partir d'aquí, Pons ha mostrat algunes preguntes dels qüestionaris per l'avaluació, que després s'utilitzen per fer comparatives i ha donat també alguns resultats sobre el comportament dels participants en aquestes avaluacions. Respecte a les avaluacions en determinants directes sobre la salut, Pons ha anunciat que encara estan treballant en els determinants i indicadors que s'han d'anar establint. 

Les exposicions dels ponents han generat diverses dubtes i preguntes que han portat a un debat molt interessant amb el que s'ha acabat aquesta trobada de salut pública del CSC. El proper desembre, es farà la darrera trobada de salut pública del CSC que abordarà la qüestió de Les vacunes:quines? drets i deures.