El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) va celebrar, ahir, la Sessió Tècnica "El nou abordatge de l'hospitalització de salut mental", que va comptar amb la participació de Jorge Cuevas i Esther Ruiz, cap del Servei de Psiquiatria d'adults i supervisora d'infermeria de salut mental, respectivament, a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol; Victor Pérez, director mèdic i director de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Parc de Salut Mar, i Joan Marc Dolcet, coordinador dels serveis de proximitat de l'Hospital Universitari Santa Maria de Lleida. Joan de Pablo, director Clínic de Salut Mental de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, va moderar la jornada, i Noemí Pou, directora de l'Àrea de Salut del CSC, va donar la benvinguda.

En la primera intervenció, Cuevas i Ruiz van explicar 'RutiSafeNet', una eina que combina escales de risc conductual i tecnologia digital per garantir la seguretat dels pacients i el personal en les unitats d'hospitalització de salut mental amb model de portes obertes, sense comprometre l'autonomia dels ingressats. L'Hospital Germans Trias i Pujol compta, des de fa uns anys, amb un model de portes obertes en hospitalització al seu Servei de Psiquiatria. Per aconseguir-ho, han implementat un programa de control de riscos, ara millorat amb 'RutiSafeNet'.

Respecte a aquest model, Cuevas va assenyalar que, durant molts anys, "l'hospitalització en salut mental s'ha centrat en la seguretat i en els possibles perills conductuals" i que, per arribar al model de portes obertes, s'han de fer passos previs "que tenen molta importància", com activitat física, teràpia ocupacional i teràpia sensorial, entre d'altres.

"Els dos pilars que sustenten el model de portes obertes de Can Ruti són safewards i el monitoratge de riscos. També és molt important comptar amb l'opinió dels pacients per no caure de nou en un model paternalista", va comentar Cuevas, i va assenyalar que l'eina 'RutiSafeNet' "ha resultat ser eficaç en la prevenció de riscos conductuals i en la millora del clima terapèutic". A més, va afegir, que aquesta eina també facilita l'exportació del model de portes obertes i la creació d'un model "respectuós amb els drets de les persones".

Ruiz va explicar que "per poder implementar el model de portes obertes de forma segura, cal monitorar els riscos". Per fer-ho, en cada pacient avaluen dos aspectes: la càrrega d'infermeria i el risc conductual i donen una puntuació a cada aspecte. "Sumant la puntuació de tots els pacients, sabem si és segur obrir portes", va comentar.

En el seu torn, Pérez va explicar l'experiència del Parc de Salut Mar, on, el 2019, es va iniciar la prova del model de portes obertes i, sis anys després, "les persones ingressades diuen sentir-se més valorades quant a la seva autonomia i amb menor sensació de tancament, agraint els canvis", va assenyalar.

A més, va assegurar que el model de portes obertes s'ha traduït en un increment d'ingressos de manera voluntària i, d'altra banda, que els professionals assenyalen que la seva relació amb els pacients "ha deixat la funció controladora de presa de tractament i control de conductes per passar a haver-hi una major proximitat que permet millorar la qualitat de l'atenció i facilita la recuperació funcional de les persones ingressades".

Finalment, Dolcet va explicar en què consisteix el model de proximitat de l'Hospital Universitari Santa Maria de Lleida: "Hem implementat un model de pont entre hospitalització i comunitària, perquè entenem que les persones poden tenir diferents moments, en alguns dels alguns necessitin hospitalització, i hem de poder donar el suport que la persona necessita en cada moment". "No cal que la persona estigui hospitalitzada si es pot donar atenció en la comunitat i a casa seva, i tampoc cal que es quedi a casa seva si necessita estar hospitalitzada", va afegir.