El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) ha publicat el document Models de dispensació de la medicació MHDA amb entrega de proximitat, que presenta els diferents models de lliurament de proximitat de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (MHDA) en els centres sanitaris del sistema públic de salut de Catalunya i recull experiències d'èxit en la seva implementació.

L'informe s'ha elaborat a partir de la selecció d'experiències en diferents hospitals i mitjançant entrevistes semiestructurades, sota la coordinació de Josep Maria Guiu i Pau Gilabert, director i tècnic, respectivament, de l'Àrea de Farmàcia i del Medicament del CSC. "La dispensació de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria amb entrega de proximitat va ser un element clau en la resposta del sistema sanitari a la pandèmia per Covid-19 i, actualment, és un aposta per l'atenció centrada en la persona a Catalunya, amb diferents models que convergeixen un únic concepte: millorar l'atenció sanitària als pacients", assenyala Guiu.

El lliurament de proximitat es defineix, en aquesta nova publicació del CSC, com el procés de lliurament de la medicació a un pacient concret en un entorn més proper al seu domicili o en el mateix domicili, sota la responsabilitat del Servei de farmàcia hospitalària que el dispensa. Els medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria, que són als que fa referència el procés analitzat en el document, són tractaments que requereixen la prescripció i el seguiment clínic d'un metge especialista, ja que es fan servir per tractar patologies complexes, i cal fer-ne un seguiment clínic estret, tant de l'efectivitat com de la seguretat. Alguns d'aquests medicaments són els antiretrovirals, els antivírics per a les hepatitis B i C i els tractaments immunosupressors, entre d'altres.

L'informe indica que l'atenció als pacients externs per a la dispensació d'aquests medicaments ha produït un increment en el volum de pacients atesos als Serveis de farmàcia, en contraposició al nombre més estable de pacients ingressats. Així, en els darrers anys, el nombre de tractaments MHDA ha anat augmentant progressivament i, l'any 2022, més de 255.000 usuaris de la sanitat pública havien rebut almenys una dispensació d'aquest tipus de tractament, segons el document. En aquest sentit, Sandra Fontanals, cap del Servei de Farmàcia de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i una de les professionals que ha participat en el treball, explica que "el lliurament de proximitat permet apropar a la persona seu tractament, evitant visites innecessàries a l'hospital i garantint el correcte seguiment per part del servei de farmàcia hospitalària, en aquells pacients que, d'acord amb criteris clínics, es consideri adequat".

La situació dels centres sanitaris durant la pandèmia de la Covid-19, tal com subratlla l'informe, va accelerar aquests procediments, amb l'objectiu de maximitzar els resultats en salut i reduir el risc de contagi. Així, els centres van garantir l'atenció farmacèutica als pacients externs mitjançant el desenvolupament de nous procediments basats en la telefarmàcia. Prèviament, alguns serveis de farmàcia hospitalària ja tenien experiència en el lliurament de proximitat de la medicació MHDA, com és el cas de l'entrega al domicili del pacient, l'entrega als centres d'atenció primària o experiències de col·laboració en el procés de dispensació amb la farmàcia comunitària. No obstant això, la crisi sanitària va forçar tots els serveis de farmàcia a implementar el model de lliurament de proximitat, que, en un grau o un altre, va suposar el procés d'entrega de medicació a domicili. 

Sobre aquest procés, l'informe conclou que la dispensació de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria amb entrega de proximitat a Catalunya va ser un element clau en la resposta del sistema sanitari a la pandèmia de la Covid-19. A més, assenyala que, en la situació actual postpandèmia, la telefarmàcia, en el marc de la dispensació de la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria amb entrega de proximitat, s'ha consolidat com un servei més dins dels que ofereix la farmàcia hospitalària. Maite Martin i Dolors Soy, farmacèutiques de l'Hospital Clínic de Barcelona, un altre dels centres que han col·laborat en la publicació, assenyalen que "la telefarmàcia amb entrega en proximitat a la farmàcia comunitària o al domicili del pacient és una eina complementària de la pràctica farmacèutica que permet que cada pacient rebi l'atenció farmacèutica i l'accés a la medicació més adequat en funció de les seves necessitats".

En aquesta mateixa línia, l'informe s'assegura que la diversitat de situacions organitzatives, idiosincràtica del sistema sanitari català, i de les característiques clíniques i socials dels pacients ha permès identificar diferents solucions d'acord amb les necessitats dels centres o dels pacients, on es garanteix en tot moment la seguretat dels medicaments en el lliurament de proximitat, establint una conservació adequada amb els següents elements: un embalatge segur, traçabilitat, empresa de transport autoritzada i comunicació amb els pacients.

Respecte al futur d'aquest sistema, el document apunta que, en els pròxims anys, la incorporació de tecnologies permetrà un seguiment més eficient i personalitzat dels pacients, assegurant una millor adherència al tractament i reduint els riscos associats a les visites presencials. En aquest sentit, els models de lliurament de proximitat de la medicació MHDA són una peça clau per garantir l'accés als medicaments i millorar la qualitat de vida de tots els pacients.

Per elaborar aquest informe, el CSC ha comptat amb la col·laboració de Marta Mullera, farmacèutica adjunta de la Fundació Hospital de Palamós- Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE); Nuria Bosacoma, cap del Servei de Farmàcia de la Fundació Hospital de Palamós-Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE); Maite Martín, farmacèutica adjunta de l'Hospital Clínic de Barcelona; Dolors Soy, cap del Servei de Farmàcia de l'Hospital Clínic de Barcelona; Carles Quiñones, cap del Servei de Farmàcia de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Institut Català de la Salut); Sandra Fontanals, cap del Servei de Farmàcia de l'Institut Català d'Oncologia de l'Hospitalet de Llobregat; Núria Quer, coordinadora de Farmàcia de l'Institut Català d'Oncologia de Girona, i Marta Munné, coordinadora de Farmàcia de l'Institut Català d'Oncologia de Badalona.