La revista International Journal of Environmental Research and Public Health acaba de publicar l'article Understanding how to improve the use of clinical coordination mechanisms between primary and secondary care doctors: clues from Catalonia, elaborat pel Servei d'Estudis i Prospectives en Polítiques de salut (SEPPS) del CSC, amb la col·laboració del Grup d'Avaluació de la Integració Assistencial (GAIA). L'article analitza el nivell d'ús dels mecanismes de coordinació clínica de metges i metgesses d'atenció primària i especialitzada del sistema sanitari català, les dificultats i factors que s'associen al seu ús i els suggeriments de millora per a la coordinació clínica.

Els mecanismes de coordinació clínica juguen un paper molt important en la millora de la coordinació clínica, que segueix sent una prioritat al sistema nacional de salut tal i com ha fet palesa la pandèmia de la covid-19 en el darrer any. L'article presenta resultats d'un estudi transversal basat en una enquesta on-line amb auto administració del qüestionari COORDENA-CAT, que va comptar amb la participació de 3.308 metges i metgesses d'atenció primària i especialitzada (d'aguts i sociosanitària) de 32 entorns sanitaris de Catalunya, l'any 2017.

Els resultats mostraven que el nivell d'ús dels mecanismes de coordinació varia segons el mecanisme i el nivell d'atenció, essent menor per les interconsultes (a través de la història clínica: 52,4%, correu: 26,1% i sobre tot el telèfon: 21,7%). Les històries clíniques compartides tant de l'organització (HCC: 81,3%), com de Catalunya (HC3: 65,9%), així com les sessions clíniques conjuntes (63,3%), van ser els mecanismes de coordinació més freqüentment utilitzats, especialment a l'atenció primària, i també els que van presentar majors dificultats en l'ús, majoritàriament relacionades amb problemes tècnics (sobretot en el cas de l'HC3) i d'incompatibilitat horària (en les sessions clíniques conjuntes).

Mentre les dificultats identificades pels professionals assenyalaven problemes organitzatius, en l'anàlisi de factors també van emergir factors individuals. Factors organitzatius com treballar en àrees de gestió integrada, en àrees amb hospitals comarcals o de referència, o considerar que l'organització estableix objectius destinats a la coordinació, es van associar positivament a l'ús freqüent de diversos mecanismes de coordinació en ambdós nivells; mentre que factors d'interacció entre metges, com el coneixement personal, es van associar positivament en l'atenció especialitzada. En concordança, els suggeriments de millora per a la coordinació clínica giraven entorn la millora dels mecanismes de coordinació existents i la implementació de nous mecanismes basats en la comunicació directa, la millora de factors organitzatius (més temps per a la coordinació) i d'interacció (major col·laboració i coneixement entre professionals).

Aquests resultats indiquen cap a on orientar la implementació d'estratègies dirigides a millorar la coordinació clínica basats en augmentar l'efectivitat dels mecanismes de coordinació, que requeririen el suport institucional i interacció professional. A més a més, proporcionen una línia de base per comparar l'impacte de les diverses estratègies i mecanismes basats en l'ús de les TICs, que han rebut un gran impuls en el context de la pandèmia per covid-19.

Aquest article ha estat elaborat en el marc del projecte COORDENA-CAT: La coordinació entre nivells d'atenció i la seva relació amb la qualitat assistencial en diferents entorns sanitaris del sistema públic de salut, finançat pels fons d'investigació de l'Instituto de Salud Carlos III i Fondos FEDER. Les institucions que formen part del GAIA són el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), Institut Català de la Salut (ICS), Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE), SAGESSA, Badalona Serveis Assistencials (BSA), Parc Sanitari Pere Virgili, Fundació Hospital del Mar, Fundació Salut Empordà (FSE), Consorci Sanitari de Terrassa (CST), Consorci Hospitalari de Vic (CHV), Consorci Sanitari de l'Anoia (CSA) i Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GIPSS). Signen l'article Laura Esteve-Matalí, Ingrid Vargas, Franco Amigo, María Luisa Vázquez (SEPPS, CSC), Pere Plaja (FSE), Francesc Cots (PS-Mar), Erick F. Mayer (SSIBE) i Joan Manuel Pérez-Castejón (BSA).

Per tal d'avaluar l'impacte dels mecanismes de coordinació basats en les TIC sobre la coordinació clínica entre nivells d'atenció i la qualitat assistencial als serveis de salut, es desenvoluparà el projecte COORDENA-TICs. Aquest estudi, liderat pel SEPPS en col·laboració amb el GAIA, ha estat subvencionat pel fons d'investigació en salut de l'Institut Carlos III i fons FEDER (PI20/00290) i dóna continuïtat a la línia de recerca d'integració de serveis de salut.