El Servei d'Estudis i Prospectives en Polítiques de Salut (SEPPS) del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) acaba de publicar un article d'accés obert a la revista científica Health Policy and Planning que analitza els factors que influencien la implementació d'intervencions participatives per a la millora de la coordinació entre nivells assistencials en xarxes de serveis de salut públiques de Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i Uruguai.

La limitada integració assistencial és un problema comú a molts sistemes de salut, que genera preocupació pels seus efectes negatius sobre la qualitat de l'atenció. Per abordar aquest problema, es proposen nombroses i variades intervencions, en moltes ocasions poc adaptades al context local i dissenyades per polítics, gestors o investigadors que demanen als professionals que les implementin. Aquesta aproximació és cada vegada més criticada perquè condueix a intervencions poc utilitzades i limitadament sostenibles en el temps.

No obstant això i malgrat la Investigació Acció Participativa (IAP) ha estat utilitzada amb èxit com a estratègia alternativa per facilitar el canvi i reduir la bretxa entre l'evidència i la pràctica en àmbits com la indústria, educació o la salut comunitària, el seu ús a les organitzacions sanitàries és molt limitat.

Els resultats d'aquest estudi contribueixen a reduir aquesta bretxa, a partir de cinc experiències en sistemes de salut de contextos diferents. L'article presenta resultats d'un estudi qualitatiu, realitzat mitjançant grups focals i entrevistes individuals amb actors claus (gestors i professionals) que van participar al procés de selecció, disseny i implementació de las intervencions per millorar la coordinació assistencial a les xarxes de serveis de salut participants en cadascú dels països.

L'estudi mostra que, quan conflueixen alguns elements contextuals (alineació amb les polítiques/objectius institucionals i suport institucional al procés participatiu i intervencions), la implementació d'intervencions participatives per a la millora de la coordinació assistencial pot convertir-se en un factor motivador i de cohesió de la cultura organitzativa de la xarxa, determinant per a l'adopció de les intervencions. La participació de professionals i directius intermedis en la selecció, disseny i implementació de les intervencions, d'una banda, va incrementar la motivació per adoptar les intervencions en la mesura que va contribuir a prendre consciència de la rellevància del problema i de la necessitat d'intervenir. D'altra banda, la creació d'espais multidisciplinaris de trobada i col·laboració entre nivells assistencials  a les xarxes, juntament amb el mètode IAP -basat en una participació igualitària, presa de decisions compartides i  construcció col·lectiva- va afavorir la comunicació, confiança mútua i coordinació entre els diferents tipus d'actors de la xarxa, trencant amb la seva cultura organitzativa jeràrquica i fragmentada.

L'article també proporciona un marc d'anàlisi i recomanacions d'interès per a la implementació d'aquest tipus d'intervencions en altres contextos.

Signen l'article: I. Vargas (CSC), P. Eguiguren (UChile), A. Mogollón-Pérez (URosario), F. Bertolotto (UDELAR), I. Samico (IMIP), J. López (UVeracruz), P. De Paepe (ITM) i ML. Vázquez (CSC). L'article ha estat elaborat en el marc del projecte Impacte de les estratègies d'integració assistencial en l'acompliment de les xarxes de serveis de salut públiques en diferents sistemes de salut d'Amèrica Llatina - Equity-LA II. Es tracta d'un projecte col·laboratiu internacional  que va rebre finançament de la Comissió Europea, amb  participació d' institucions de 8 països: Prince Leopold Instituut Voor Tropische Geneeskunde (Bèlgica), Colegio Mayor de Nuestra Señora del Rosario (Colòmbia), Instituto de Medicina Integral Prof. Fernando Figueira i Fundação Universidade de Pernambuco (Brasil), Universidad de Chile (Xile), Universidad Veracruzana (Mèxic), Universidad de Rosario, Instituto de la Salud Juan Lazarte (Argentina), Universidad de la República (Uruguai) i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (coordinador - Espanya).