Elaborar una planificació a llarg termini, aplicar mesures basades en eficiència i seleccionar amb criteris de salut les partides a reduir són algunes de les receptes per a la sostenibilitat dels sistemes de salut públics que els experts de l’OMS de Barcelona van desgranar en la sessió tècnica del CSC, el dijous dia 22 de gener.

La jornada Sostenibilitat del finançament públic per a l’accés universal a l’atenció en salut a Europa va servir per analitzar l’impacte que han tingut en els sistemes de salut les polítiques d’austeritat aplicades aquests darrers anys en els 28 estats de la UE. Un impacte que varia segons cada país, però que ha estat més marcat, en termes generals, en els col·lectius més vulnerables.   

El director de l’oficina de l’OMS a Barcelona, Tamás Evetovits, va presentar la primera ponència titulada La sostenibilitat fiscal dels sistemes de salut. Evetovits va destacar que la despesa sanitària en els pressupostos de la majoria dels estats membres és una de les partides més importants i que, fins i tot en temps de crisi, els costos en aquesta àrea havien anat en augment.

D’acord amb els estudis que havien realitzat, va assenyalar que “les retallades en sanitat a curt termini poden tenir un efecte immediat –de reducció de la despesa-, però a llarg termini es converteixen en un problema” perquè els costos posteriors, va assenyalar, “poden ser molt més elevats”. Per això, va insistir en la necessitat d’elaborar una bona estratègia realista que, a la llarga, doni estabilitat als sistemes de salut. 

En aquest sentit, Sarah Thomson, especialista en finançament de la salut de l’OMS Barcelona i autora d’un estudi comparatiu dels afectes dels ajustaments en la sanitat en els països de la UE, va destacar que, fins i tot en temps d’austeritat els legisladors polítics poden escollir quines partides tocar. D’aquesta manera, va recomanar que abans d’aplicar reduccions “cal fer una balança sobre les necessitats econòmiques a curt termini que s’han de retallar i les necessitats a llarg termini en termes de sanitat que s’han d’ajustar”. 

La gestió dels sistemes de salut amb menys recursos i mateix rendiment

Sobre la pregunta si és possible gestionar els sistemes de salut amb menys recursos i sense minvar el seu rendiment, Thomson va ser taxativa: “és possible, però sempre amb una planificació i estratègia adequada”.  L’experta, que va presentar la ponència La crisi econòmica, les retallades pressupostàries i el rendiment del sistema sanitari va assenyalar que “no és recomanable –com s’ha fet en determinats països- aplicar de manera horitzontal reduccions a tots els àmbits de la salut”. 

La tercera ponència, de caràcter més teòric, va anar a càrrec de Melitta Jakab, economista del sector de la salut a l’OMS Barcelona. Jakab, que va parlar de La supervisió de la cobertura universal de la salut a Europa, va posar sobre la taula la necessitat d’elaborar indicadors similars a tota la UE per tal de comparar dades més acurades en matèria de salut. Un pilar, va destacar, "per poder aplicar polítiques més realistes". 

Un centenar de participants amb traducció simultània

La taula rodona va ser introduïda pel director general del CSC, Jose Augusto Garcia Navarro, qui va destacar la importància d’organitzar aquestes sessions tècniques. “Són un espai de trobada per tractar els temes d’actualitat que tenen un major impacte en la planificació i previsió de serveis sanitaris i socials. Són eines de coneixement i intercanvi professionals essencials dins del sector”. 

Garcia Navarro va assenyalar que des del CSC es vol potenciar aquestes jornades tècniques, en especial per analitzar les millors pràctiques en política i gestió sanitària. “El sistema sanitari ha patit un impacte molt significatiu amb els ajustaments pressupostaris, que ha repercutit en el nombre de professionals, les condicions salarials o el funcionament dels serveis sanitaris. Jornades com aquesta aporten un valor afegit en el coneixement”. 

Més d’un centenar de professionals van participar en la sessió, que va ser en anglès i va comptar amb traducció simultània. En el torn de preguntes els assistents van exposar dubtes relacionats amb els efectes en el sistema sanitari de la reducció de la despesa pública en salut. Els ponents van insistir que la millor recepta per aplicar les polítiques és fer estudis acurats de les necessitats de la població i aplicar polítiques de llarga perspectiva en en el temps, centrades amb les necessitats de salut i de gestió eficient.