Un centenar de dirigents i tècnics del sector salut es reuneixen a IESE convocats pel CSC en una jornada sobre reforma dels sistemes de salut
La implicació dels professionals, element nuclear
El Dr. Manel del Castillo, secretari general de la patronal CAPSS, ha donat una visió global de les tendències a l’entorn dels països de l’OCDE amb necessitat d’implementar canvis en els respectius sistemes públics de salut per fer-los sostenibles. En el debat posterior a la seva intervenció s’han expressat diverses opinions en el sentit que cap element és tant determinant, per a l’èxit d’un sistema de salut, com la implicació dels professionals. Una implicació que, segons del Castillo, "és més factible en organitzacions descentralitzades i poc burocratitzades".
El cas neerlandès, pendent de validació
Frans Schaepkens, professor de la Nyenrode Business Universiteit ha explicat la relativament recent transformació del sistema de salut neerlandès, en què hi ha tres agents: govern, asseguradores i proveïdors, que actuen en condicions de mercat altament regulades. Destacava, de la experiència holandesa, els diversos models, alguns d’ells ja sota revisió, de control de la despesa. El més recent d'aquests estableix un compromís de control del creixement al 2,5% anual, durant els pròxims cinc anys.
Concentrar, una opció per millorar.
La professora Magda Rosenmöller, d’IESE, ha exposat diversos casos en què s’ha optat per la concentració d’equipaments sanitaris com a solució a l'hora de fer front a nous reptes, des de la gestió a la investigació o la docència. Ha explicat que al nou hospital Karolinska, a Estocolm, s’han produït greus problemes de gestió durant el procés, que només s’han evitat en els casos en què hi havia un fort lideratge dins dels equips, especialment de facultatius. Un altre exemple de fusió que s’ha estudiat, notable per la seva magnitud, és el de l’Assistance Publique-Hôpitaux de Paris, que té 44 hospitals i 90.000 empleats, dels quals 15.000 són metges.
En aquests i altres casos citats es podia comprovar, segons la professora Rosenmöller, que la construcció de nous equipaments és sovint un element positiu i catalitzador perquè “la gent és més oberta a canvis quan hi ha un canvi físic” i que el lideratge és fonamental a les organitzacions sanitàries sotmeses a constants processos de transformació i adaptació
La gestió clínica com a eina per l’optimizació de l’actuació dels metges
El Dr. Jordi Varela ha parlat de com les variacions en la pràctica clínica afecten fins i tot a les intervencions comunes, de reconeguda efectivitat. Aquesta realitat, que pot generar dubtes sobre el rigor professional, evidencia com els metges tenen dificultats per traslladar el coneixement acadèmic a la pràctica assistencial. La capacitat instal·lada i fenòmens com la sobreactuació diagnòstica i terapèutica són vectors determinants. La incorporació d’anàlisis de cost efectivitat i la introducció de models organitzatius de gestió clínica són eines que ajuden a la utilització adequada dels recursos clínics.
L'atenció als malalts crònics, una eina clau en la millora dels sistemes
El Dr. Jose Augusto García ha aportat a la jornada la reflexió sobre la necessitat de canviar la provisió de serveis a pacients amb malaltia crònica múltiple, tenint en compte que l’atenció al 5% de la població suposa el 50% de la despesa sanitària. Eines com la integració, la coordinació i la unió en xarxa són claus per al continuum assistencial d’aquests pacients. Entre el diferents models d’integració macro, ha analitzat l’experiència del Geisinger Health System i els seus elements i resultats claus. Des del punt de vista de la provisió, ha ressaltat la importància de tenir present la trajectòria total del malalt i de disposar d’elements predictius de situacions de fragilitat, reorientant els hospitals i els serveis comunitaris per tal de donar resposta a l’atenció a la complexitat.
