Nou paradigma: l’atenció social, centrada en el ciutadà

Per a José Agusto García Navarro, director general del Consorci, després d'una etapa en què l’atenció social s’ha consolidat entorn dels serveis i les estructures, estem davant d'un canvi d'orientació, que posarà la persona al centre del sistema. Els reptes d'aquest nou model són atendre les necessitats de les persones –tant dels usuaris com dels que donen l’atenció- i trobar fórmules de relació entre els diferents proveïdors i d'aquests amb tercers, per construir el nou paradigma. Davant d'aquests reptes, ha dit García Navarro, el CSC prepara un seguit d'accions especialment orientades a donar suport al sector de l’atenció social.

Carmela Fortuny, directora general del Departament del'ICASS, ha afirmat que “la integralitat de l’atenció requereix canvis en els serveis socials i sanitaris” les barreres entre els quals cal anar trencant. Ha parlat també de la necessitat de coordinar professionals, administracions i proveïdors i d'avenços ja assolits, com la simplificació de circuits administratius o la acció conjunta amb Salut en el Pla d'Atenció a la Cronicitat. Segons Carmela Fortuny, per atendre els ciutadans des d'aquesta nova perspectiva, la coordinació de les accions d'atenció social s’ha d'estendre també als àmbits de l’educació l’habitatge i l’ocupació. “Si el cicle vital d'una persona no es pot fragmentar, l’atenció social tampoc ho ha de fer”, ha dit Fortuny,

"A casa bé"

La conferència magistral de la jornada ha estat a càrrec de Pilar Rodríguez, presidenta de la fundació Pilares para la autonomia personal i experta que ha col·laborat amb el pla del govern basc Etxean Ondo (A casa, bé). 

En la seva xerrada, la senyora Rodríguez ha fet referència als avenços que ha fet l’atenció Social, tant en la vessant de l’atenció gerontològica com de les discapacitats. Destacava la incorporació de metodologia com la Gestió de Casos i d’instruments, entre els quals té especial importància la Història de Vida de la persona, que permet elaborar un “Pla d’Atenció i De Vida”, personalitzat.

Per a Pilar Rodríguez, és significatiu que els països avançats, dels quals ha citat exemples com el cas danès, el programa francès Vivre chez soi (Viure a casa teva) o el Housing del sistema públic nord-americà, estiguin tots orientats a assolir l’atenció integral donant al ciutadà l'opció de viure a casa o “com a casa” el major temps possible. Aquests exemples, com els programes Etxean Ondo basc o l’En mi casa de la comunitat de Castella i Lleó, es basen en l’atenció al propi domicili -amb els suports necessaris- i en la transformació de les residències, orientant-les a que proporcionin una experiència el més pròxima possible a la del domicili particular.

Segons Pilar Rodríguez, el nou model d'atenció social presenta una sèrie d'avantatges i no només per a l’usuari. Incorporant teleassitència i domòtica a les llars, s'aconsegueix atendre a les persones amb costos molt més raonables que a les institucions. A les residències, per altra banda, millorant la formació dels gerocultors i convertint aquest personal que té contacte diari amb els usuaris en professionals de referència, que puguin crear vincles amb un grup concret i reduït de persones al seu càrrec, s’aconsegueixen millors resultats en la gestió de casos i fins i tot millora l’absentisme.

Unitats de Convivència

El nou model d'atenció social integral i centrada en la persona s’ha explicat a través d'exemples concrets de residències que, malgrat les dificultats que en ocasions planteja la normativa actual, s’organitzen en "unitats de convivència" en què les persones poden mantenir relacions similars a les d'una família, amb potenciació de la intimitat i del contacte social.  Basades en espais acollidors i casolans i amb l’ajuda de recursos com la decoració o l’absència de bates blanques, les unitats de convivència permeten als usuaris una experiència molt més amigable de la residència. 

Al mateix temps, es propugna la Història de Vida, que ajuda a identificar les  capacitats i preferències de les persones com una guia per la millora del benestar de l’usuari. També es promou la incorporació de les teràpies a la vida quotidiana, mitjançant activitats com tenir cura de mascotes o plantes, participar en tertúlies i fer algunes tasques domèstiques com planxar, cuinar o sortir a comprar. 

Sessions de treball

Les sessions de treball de la jornada L'atenció Integral i Centrada en la Persona s'han completat amb una taula rodona en què s'han presentat experiències actuals a Catalunya d'aquesta nova visió de l'Atenció Social i una conferència sobre la coordinació del serveis socials en el territori, a càrrec de Mònica Ribas, subdirectora general d'Atenció a les Persones i de l'Autonomia Personal de l'ICASS.

A la taula rodona hi han participat professionals de Sabadell Gent Gran, Parc Taulí, del Casal La Trinitat, de Suara cooperativa, de la Fundació Hospital de Puigcerdà, de Llar Unnim, de Terrassa i de la Residència Collblanc - Companys Socials del Consorci Sanitari Integral. 

L'atenció social és a l'ADN del Consorci

En la clausura de la jornada, dedicada monogràficament a l'Atenció Social, el president del Consorci, Manel Ferré, ha dit que "L'atenció integral i centrada en la persona està en el propi ADN dels nostres associats, en la seva missió i en els seus valors i per tant, en els nostres". L'atenció conjunta i coordinada de les necessitats sanitàries i d'atenció social de la persona -ha dit- s'han de fer des d'una visió territorial i de proximitat i "amb una vocació de servei públic i d'atenció al ciutadà".