Manifest de suport a la candidatura de Barcelona com a seu de l’Agència Estatal de Salut Pública
Des del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) celebrem l’imminent desplegament de l’Agència Estatal de Salut Pública (AESAP), un organisme que ha de permetre reforçar i coordinar la vigilància, la prevenció i la resposta davant riscos i emergències sanitàries. Experiències com la pandèmia per Covid-19 han revelat les febleses del sistema sanitari en aquest camp i han fet palesa la necessitat de disposar d’un instrument, a escala estatal, que vetlli per la protecció de la salut pública a tot el territori espanyol.
En aquest sentit, considerem que Catalunya, per la seva trajectòria històrica, per la solidesa del seu model de salut pública i per la seva excel·lència tècnica, és la millor candidata per acollir la futura AESAP. Ho demostra el fet que la candidatura de Barcelona, promoguda per l’ajuntament de la ciutat, compta amb un ampli suport d’entitats i experts, dins i fora del nostre país.
Des de finals del segle XIX, Catalunya s’ha dotat d’estructures pioneres que han marcat el rumb de la salut pública a l’Estat espanyol. L’Agència de Salut Pública de Barcelona —que té els seus antecedents en l’Institut Municipal d’Higiene, fundat el 1891— va ser la primera institució d’aquest tipus a Espanya i, encara avui, continua sent un referent. Així mateix, Catalunya va crear la primera agència autonòmica de salut pública l’any 2009, anticipant-se al desenvolupament estatal i consolidant, amb l’ASPCAT, un lideratge en aquest àmbit.
Un altre dels trets distintius de la candidatura catalana són les xarxes municipals com a pilar fonamental del model de salut pública al nostre país. Els municipis de Catalunya treballen mitjançant serveis locals de salut pública, programes comunitaris i una estreta col·laboració amb escoles, entitats del tercer sector, centres sanitaris i altres equipaments de proximitat. Aquest treball en xarxa genera una capacitat única de vigilància, prevenció i resposta, especialment valuosa en situacions d’emergència sanitària, on la rapidesa i la coordinació són determinants.
A més, institucions supramunicipals, com la Diputació de Barcelona, han jugat un paper decisiu en l’enfortiment d’aquestes xarxes, oferint suport tècnic, eines de planificació i mecanismes compartits d’avaluació. Aquest model de governança multinivell —Generalitat, diputacions i ajuntaments— ha permès que la salut pública catalana es construeixi amb una lògica de proximitat, però també de coherència territorial, afavorint la cohesió i l’eficiència del sistema.
A la solidesa del model territorial, s’hi afegeix un ecosistema científic i acadèmic de primer nivell i reconegut internacionalment. Catalunya compta amb universitats, centres de recerca, laboratoris i hospitals de referència que col·laboren de manera continuada per oferir programes de formació especialitzats en salut pública i promoure la innovació i la investigació en aquest àmbit. Això ofereix un entorn idoni per a un organisme estatal que requerirà capacitat tècnica, visió estratègica i connexió global.
Per la combinació de tots aquests factors, des del CSC considerem que Catalunya no només està sobradament preparada per acollir l’AESAP, sinó que representa l’elecció més natural, tenint en compte la concentració de coneixement, expertesa, recursos i reconeixement internacional. És per això que manifestem el nostre suport a la candidatura de Barcelona com a seu de l’Agència Estatal de Salut Pública.
