La darrera trobada de salut pública del CSC mostra com la crisi ha afectat les desigualtats en salut
Ha afectat la crisi a la salut?ha generat més desigualtats?en alguns col·lectius de la població o a tots per igual? Aquestes són algunes de les preguntes que s'han respost en la darrera trobada de salut pública del Consorci de Salut i Social de Catalunya d'aquest 2015, que es titulava: Crisi, desigualtats i salut. Estat de situació. Per respondre, el CSC ha comptat amb dues expertes en la matèria, Beatriz González López-Valcárcel, catedràtica de Mètodes Quantitatius en Economia i Gestió de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC), i Carme Borrell i Thió, gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). González López-Valcárcel ha sigut la primera en intervenir per deixar clara una primera evidència: Espanya és el país on més han crescut les desigualtats en el context de la crisi econòmica. Qüestions com l'atur, la morositat, els dessallotjaments... no han acabt, malgrat estiguem creixent, i tot això té un clar efecte en la salut. La ponent ha deixat clara la idea que "hi ha un abans i un després de la crisi i la sanitat té ara un nou paper: la redistribució de la renta".
Mitjançant el repàs de l'Informe SESPAS 2014, la catedràtica de la ULPGC mostrat també com indicadors com el nivell d'estudis són determinants en el nombre de casos de, per exemple, depressió; exemplificant així una relació entre factors econòmics i socials amb salut, salut mental, en aquest cas. Segons González López-valcárcel, "la crisi s'ha cobrat un 20% de caiguda de la despesa sanitària real des del 2009". A més, ha alertat que s'ha "desuniversalitzat el sistema" eliminant d'ell a població especialment vulnerable, com els inmigrants irregulars. I, a més, ha anunciat que segons els plans d'estabilitat del govern espanyol la despesa sanitaria continuarà baixant fins que sigui el 5,3% del Producte Interior Brut (PIB) de l'Estat espanyol, actualment és el 6%. També ha avisat dels perills de la força dels lobbys que defensen només la sanitat privada i ha lamentat que "el debat públic-privat s'ha convertit en un debat ideològic i no hauria de ser-ho, s'hauria de basar en fets". Com a propostes a aquest panorama, González López-Valcárcel ha apostat per aprofitar les avantatges de la descentralització del sistema, del fet de tenir 17 sistemes sanitaris, a més ha insistit que "cal portar la salut a l'agenda política" i "redissenyar els copagaments", a més de donar-li una major importància als indicadors de cost-efectivitat a l'hora de prendre decisions.
Carme Borrell, per la seva banda, ha remarcat aquesta idea de l'anterior ponent de com la crisi efectivament havia afectat les desigualtats en salut i ho ha relacionat directament "les mesures d'austeritat imposades per la troika". Ha recordat que aquestes desigualtats no només afecten a tots igual i que això es veu clarament al dividir segons la classe social i/o el gènere. Fins i tot, ha relacionat determinants que afecten a la salut però també s'afecten entre ells en altres factor socials quan ha exposat que "l'atur també augmenta a menor nivell d'estudis". I tornant als indicadors de salut, Borrell ha afirmat que "la mortalitat per suïcidi tendeix a augmentar" des de la crisi a l'Estat espanyol. Però tot i aquesta xifra, Borrell ha demanat no caure en només analitzar taxes de mortalitat perquè "cal considerar diversos indicadors de salut". Per a Borrell aquestes desigualtats tenen una clau política importantíssima i "no només es poden quedar en bones intencions, calen posar-hi més recursos".
Un cop finalitzades les ponències s'ha obert el torn de paraules perquè els professionals que han assistit a la trobada poguessin compartir els seus dubtes i reflexions. Durant aquest moment de la trobada s'han posat sobre la taula temes molt interessants de medicina preventiva, copagaments, projectes com el PINSAP... i d'altres comentaris que, sens dubte, han enriquit a tots els assistents.
