Health Policy publica un article del SEPPS que analitza les polítiques de salut dirigides als immigrants

Malgrat que fins al 2012 l'assistència sanitària ha estat un dret dels ciutadans espanyols, amb independència del seu origen i estat administratiu o laboral, l'evidència científica disponible suggeria l'existència d'un accés inadequat per part dels immigrants. Seguint el model d’Aday i Andersen, s’han analitzat els elements de les polítiques que afecten l'accés dels immigrants a l'assistència sanitària a Espanya, mitjançant l'anàlisi documental de polítiques nacionals i autonòmiques d’Andalusia i Catalunya. 

Els resultats mostren que les polítiques, basades en el principi de l’assistència sanitària com a dret ciutadà, inclouen estratègies per facilitar l'accés a l’assistència, mitjançant la reducció de les barreres d'entrada al sistema, com per exemple, la simplificació dels requisits i la millora de la informació. Però principalment aborden les característiques que haurien de ser presents en els serveis per poder atendre una població diversa, com ara l’adaptació dels recursos i programes, o la millora de la comunicació i la formació del personal. No obstant això, també es va identificar una planificació limitada en termes de la seva aplicació, els recursos necessaris i l'avaluació.

En conclusió, les polítiques aborden les barreres d'accés que poden afectar els immigrants i, per tant, senyalen una millora en la capacitat de resposta dels sistemes de salut, però també indiquen la necessitat de recolzament per a l’aplicació efectiva.

Aquest article és un dels resultats del projecte de recerca “L'accés a l'atenció en salut adequada de la població immigrant des del punt de vista de les polítiques i dels agents implicats" desenvolupat en col·laboració entre el CSC, Serveis de Salut Baix Empordà (SSIBE) i l’Escuela Andaluza de Salud Pública (EASP), finançat per l’Institut Carlos III.