Entrevista amb Louisa Ollague
La senyora Ollague s’ha desplaçat a Barcelona per portar-hi a terme part d’un treball de camp sobre l’accés de les dones equatorianes al sistema de salut i polítiques de salut pública. Al mateix temps, ha aprofitat per entrevistar-se amb les investigadores del SEPPS, que han publicat recentment un article sobre l’accés dels immigrants al sistema públic de salut a Catalunya.
En una pausa de la seva sessió de treball al SEPPS, Louisa Ollague ha contestat les nostres preguntes.P.- Quines dades li van semblar més rellevants de l’article del SEPPS sobre accés dels immigrants a la salut?
R. He vingut a Barcelona expressament perquè em va interessar molt aquest article i volia parlar amb les autores. L’altra feina que faig aquests dies, gràcies una beca del Post-American Marshall Fellowship Program, és sobre l’accés que tenen a la salut les dones equatorianes que viuen aquí. He comprovat que un dels temes més importants per a elles és la salut pública. Temes sobre la natalitat, la prevenció, les malalties virals... I volia saber si en l’estudi del SEPPS s’havien trobat també aquests temes recurrents.
P.- Aquest tipus d’investigació sociològica és similar al que fa en la seva feina per la Supervisora del govern de Los Angeles County?
R. Sí que s’hi assembla. Ara mateix estic treballant amb un grup d’immigrants maies; indígenes que han vingut de Mèxic, Guatemala i El Salvador. El seu problema d’accés està molt condicionat pel fet que només parlen maia i resulta molt complicat traduir les seves necessitats a l'espanyol i després a l’anglès. Estem buscant una forma de solucionar aquest problema específic d’accés al sistema.
P.- A l’article del SEPPS es posava de relleu que un dels principals problemes per a l’accés a la salut de la població immigrant és la falta d’informació. Passa el mateix als Estats Units?
R.- Bé, hauríem de parlar de Los Ángeles, perquè el país és immens!. Nosaltres, a Los Ángeles, tenim quatre o cinc grans hospitals públics, però molts immigrants no tenen accés ni a la sanitat més bàsica, com ara les vacunacions dels nens. En part és pel problema de la llengua, però més encara perquè aquests hospitals són del govern i la majoria tenen por d’entrar-hi en contacte perquè són immigrants il·legals.
P.- Estem parlant de població que tindria accés lliure i gratuït al sistema públic a través de Medicare o Medicaid, oi?
R.- Sí, és clar. Però o bé tenen por, o bé no saben a on anar. I també hem vist que no hi ha gaires llocs a on se’ls aculli correctament. Fa dos anys, vàrem aconseguir 100 milions de dòlars per crear clíniques públiques als barris amb més problemes d’accés a la salut, justament per mirar de resoldre aquets problema.
P.- Vostè ha estudiat la comunitat equatoriana a Madrid i ara a Barcelona. Ha apreciat alguna diferència important respecte dels problemes que tenen els immigrants per accedir a la salut aquí i a Califòrnia?
R.- Crec que es tracta de la integració. A Los Ángeles hi ha molta més integració que, per exemple, a Nova York o a Miami. Hi ha classe mitja immigrant i una relació directa entre el grau d’assimilació i la facilitat d’accés a la salut. A Nova York i a Miami hi ha un tipus d’immigració més recent i més passavolants. I crec que les comunitats equatorianes de Madrid o Barcelona s’assemblen més a aquestes de Nova York i Miami, menys assimilades.