El president, l’expresident i un exdirector general del CSC reiteren al Parlament que mai s’han manipulat concursos
El president del CSC, Manel Ferré, va cloure els dos dies de compareixences al llarg dels quals els diputats de la comissió d’investigació han plantejat preguntes sobre l’activitat del CSC, de CSC SA i la naturalesa de la relació del Consorci amb els concursos de provisió de serveis als centres associats.
Ferré va coincidir amb altres compareixents en el sentit de les seves respostes sobre el paper del Servei Agregat de Contractacions Administratives, al dir que el SACAC només prepara els tràmits dels concursos, sense intervenir mai en les adjudicacions, que són competència exclusiva dels òrgans de govern dels centres.
Ferré va explicar la reorentació estratègica que ha impulsat al Consorci i en relació amb el futur del sistema públic de salut va advertir que les reformes "micro" han fet tot el seu recorregut i que ara calen reformes estructurals. Va dir que les Reordenacions Assistencials Territorials (RAT) poden aportar aquestes reformes, però que des del Consorci i des del món local es demanda saber quina serà la "foto finish", centre per centre.
"No ens hem explicat prou bé"
Per a Ferré, el Consorci hauria de fer una autocrítica en el sentit que “No ens hem explicat prou, confiats, potser, en què els associats ja coneixen el nostre funcionament i resultats a través dels diversos mecanismes d’informació i control de que disposen i que exerceixen”.
Ferré va contestar preguntes sobre el que l’havia portat a demanar una “due dilligence” sobre l’activitat de CSC SA en fer-se càrrec de la presidència. Va dir que el resultat d’aquesta auditoria econòmica, legal i funcional havia estat “molt satisfactori”. Va afirmar que s’havien trobat punts de millora en documentació de processos o compliment de la llei de protecció de dades, que es podia millorar el tracte fiscal de les empreses i que no s’havia trobat cap punt a corregir en polítiques de recursos humans, de contractacions i comptables. “Les recomanacions que ens van fer els experts, s’han implementat”, va dir.
Abelló parla del model
L’expresident Josep Abelló, que va comparèixer en primer lloc, va estendre’s sobre el paper del Consorci en el sistema públic i model sanitari català. Quant a la relació entre el CSC i SERHS va dir que era “inexistent”, elaborant que el CSC només havia tingut relació amb el president d’aquesta empresa, Ramon Bagó. Els qui tenen tracte amb els proveïdors de serveis són sempre els centres, va dir i va aclarir -com ho han fet en un moment o altre tots els compareixents- que la intervenció del Consorci en els concursos és sempre a petició dels associats -a través del SACAC, que fa una feina purament tècnica- i que les decisions tant de termes tècnics com finals d’adjudicació, són sempre dels centres.
Abelló va assegurar que el Consorci no és una “entitat sociovergent” i va explicar el paper que diferents forces polítiques -a través dels alcaldes del Consell Rector i professionals –a través de la Comissió Permanent i altres comissions- han jugat al CSC en cada moment.
"Mai s'ha parlat de malversació"
Davant les reiterades referències d’alguns grups a informes d’Intervenció o Sindicatura de Comptes sobre pressumptes irregularitats, Abelló va dir que estava convençut que “ni un sol euro de diner públic destinat a la sanitat havia anat a parar a cap altra finalitat”. “Les diferències amb Intervenció no han estat mai sobre malversació de diners”, va afegir. En aquest mateix sentit Ramon Cunillera, exdirector general del CSC, va aclarir emfàticament que cap de les anotacions de l’informe de la Sindicatura de Comptes sobre el CIS Cotxeres tenia, “en absolut, cap repercussió econòmica”. A preguntes del diputat d’ICV-EUA Cunillera va dir que l’informe en qüestió s’havia considerat “molt satisfactori” perquè reflectia que l’obra s’havia fet sense desviació i que els compte si activitat del CIS Cotxeres estan sent auditats i controlats des del primer dia amb bons resultats.
Cotxeres, model d’èxit
En la seva intervenció , Ramon Cunillera es va referir al CIS Cotxeres com un exemple del compromís del Consorci amb el desenvolupament del model. Va cridar l’atenció sobre la innovació que suposava que el CSC s’hagués fet càrrec “a risc i ventura” de la construcció i gestió de l’equipament, a petició de l’autoritat sanitària i d’un associat (l’Ajuntament de Barcelona). L'operació, va dir, es pot qualificar de "PPP en què el Partenariat no és Públic-privat sinó públic-públic".
La intervenció de Ramon Cunillera a la sessió de la Comissió d’Investigació es va centrar a aclarir conceptes que s’havien estat manejant de manera inexacta, tant als mitjans com en la pròpia comissió.
Cunillera va aprofitar la seva compareixença per recordar que el sector concertat ha patit una disminució d’ingressos del 8% en 11 mesos i que en tres anys, ha caigut d’un 17% la contractació e i d’entre el 20 i el 30% la capacitat adquisitiva dels professionals. “Els acords i la gestió d’aquesta crisi no es podrien haver fet sense l’agilitat i l’autonomia de gestió que són pròpies del sector concertat”, va dir.
A preguntes sobre quines creia que serien les claus per garantir el futur del sistema, l’exdirector general va contestar que calia una governança més forta a les entitats i millorar el rendiment de comptes. Sobre això últim va dir que la feina que es fa a Catalunya,a través de la Central de Resultats, per “transformar les dades en informació és un “exercici de transparència i responsabilitat enorme” i sense precedents a l’estat.
