El món local reclama més veu en la governança de la salut i recursos per assumir noves responsabilitats

La taula inaugural del 3r Congrés de Salut i Món Local, celebrada el 28 de setembre, va reunir representants de les diputacions i de les entitats municipalistes coorganitzadores per reflexionar sobre el paper dels governs locals en la transformació del sistema de salut. Moderada per JosepMayoral, president del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), la sessió va comptar amb la participació de Gemma Tarafa, diputada delegada de Salut Pública de la Diputació de Barcelona; Mercè Pedret, diputada delegada de Benestar Comunitari de la Diputació de Tarragona; Maria Puig, vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona i presidenta delegada de Dipsalut; David Bote, president de la FMC, i Meritxell Budó, presidenta de l’ACM.

Els participants van coincidir a assenyalar que les Àrees Integrades de Salut (AIS) i el nou mapa sanitari representen una oportunitat per reforçar la participació del món local en la governança del sistema. Tanmateix, van defensar que aquesta participació ha de traduir-se en una capacitat real d’incidència i de presa de decisions, acompanyada dels recursos necessaris per convertir els objectius compartits en actuacions concretes.

Tarafa va defensar que els ajuntaments han de ser agents clau per pensar, executar i avaluar les polítiques públiques, i va identificar l’equitat territorial com un dels reptes prioritaris, posant l’exemple de les desigualtats existents a la província de Barcelona. Pedret va posar el focus en els municipis de menys de 5.000 habitants, que representen més del 80% dels municipis del territori, i en les dificultats d’accés als serveis, la manca de coordinació entre l’atenció sanitària i social i la complexa conciliació entre professionals i famílies. “Les persones que viuen en un poble petit han de tenir les mateixes oportunitats que les que viuen a les grans ciutats”, va afirmar.

En la mateixa línia, Puig va defensar que la dimensió del municipi no hauria de determinar les oportunitats de la ciutadania en l’àmbit de la salut. Va assenyalar que el món local, gràcies a la seva proximitat, coneix les necessitats de la població i els actius comunitaris, i pot actuar sobre determinants socials com l’habitatge, el medi ambient o la mobilitat, aplicant el concepte de “salut en totes les polítiques”. En aquest sentit, va considerar que les AIS ofereixen una oportunitat per connectar millor els recursos del territori i avançar cap a un sistema més proper, equitatiu i adaptat a les persones.

Budó va valorar positivament que el nou model plantegi la participació del món local, però va reclamar una cogovernança efectiva. “No només hem de ser prestadors de serveis, sinó que hem de poder aportar la nostra mirada i el nostre coneixement”, va afirmar. També va defensar que el món local necessita veu per tenir capacitat de decisió, eines perquè els objectius es transformin en accions concretes i corresponsabilitat, perquè els nous reptes no els pot assumir cap administració en solitari. Així mateix, va reivindicar un paper rellevant dels consells comarcals per donar escala als serveis i preservar la igualtat d’oportunitats als municipis petits.

Bote va posar l’accent en la necessitat d’acompanyar les noves responsabilitats amb finançament suficient i un marc normatiu més flexible. Va remarcar que cada municipi té una realitat diferent i que el món local, juntament amb els equips de les àrees bàsiques de salut, és qui millor la coneix. La proximitat, va defensar, permet situar les cures al centre i desplegar una mirada compartida que abasti no només els serveis sanitaris i socials, sinó també la resta de determinants del benestar. Com a exemple, va citar el projecte estratègic Mataró, ciutat cuidadora.

Els participants van coincidir que la innovació, la tecnologia, la intel·ligència artificial i l’ús compartit de les dades poden contribuir a comprendre millor les realitats territorials, reforçar la coordinació entre agents i facilitar una presa de decisions més informada. Bote va advertir, però, que la intel·ligència artificial ha d’estar al servei de les persones i no pot substituir la decisió humana. També va reclamar mesures per combatre la bretxa digital i evitar que ningú quedi enrere.

El missatge final de la taula inaugural va ser compartit per tots els participants: el món local està disposat a assumir noves responsabilitats, però, perquè les AIS avancin i l’equitat territorial sigui efectiva, calen capacitat de decisió, eines, cooperació institucional i recursos suficients.