El CSC demana reconèixer l’especificitat de les fundacions sanitàries dins del SISCAT
El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) ha posat de manifest la necessitat de reconèixer l’especificitat de les fundacions sanitàries integrades al Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i d’articular un tractament institucional adequat a la seva naturalesa i funció dins del sistema sanitari. Així ho recull en un informe que ha fet arribar a diferents instàncies de l’administració pública.
L’informe s’ha elaborat arran del darrer intent de classificar determinades fundacions associades al CSC dins del sector institucional d’administració pública autonòmica, en el marc del Sistema Europeu de Comptes (SEC). Tot i que aquesta modificació no va prosperar i que, l’any 2026, les fundacions podran mantenir la seva classificació fora del sector Administracions públiques, el Consorci considera que els reiterats intents de revisió evidencien una qüestió de fons encara no resolta.
Segons el CSC, cal garantir un marc més equitatiu per a aquestes entitats. Malgrat que presten activitat assistencial pública essencial i assumeixen obligacions equivalents en matèria de servei, qualitat, personal i control, la seva naturalesa jurídica privada pot limitar-los l’accés al finançament, a la inversió, als instruments de suport públic i a la cobertura dels costos estructurals.
Les fundacions sanitàries tenen una presència destacada en la provisió de serveis del sistema sanitari català i formen part d’una mateixa xarxa d’utilització pública dins del SISCAT, juntament amb l’Administració pública, les empreses públiques, els consorcis i altres entitats de l’economia social i solidària. Tanmateix, aquesta integració funcional no elimina les diferències derivades de la seva forma jurídica.
Entre les principals asimetries identificades, l’informe assenyala les limitacions d’accés a subvencions, transferències de capital i instruments d’inversió; la major dependència del finançament bancari; l’absència d’avantatges de tresoreria i liquiditat propis del sector públic; les insuficiències en el trasllat dels increments salarials a les tarifes, i la incertesa reguladora i contractual.
El document també posa l’accent en la metodologia d’equivalències retributives, que considera un element central per garantir un finançament just i coherent amb la realitat dels proveïdors del SISCAT.
El CSC defensa que les fundacions sanitàries no són un actor marginal, sinó una peça essencial en la provisió de serveis públics de salut. En conseqüència, reclama que el sistema garanteixi condicions equivalents de suficiència financera, capacitat inversora, actualització tarifària i estabilitat reguladora.
Amb l’objectiu de donar continuïtat a aquest posicionament, el Consorci ha creat un grup de treball amb les fundacions associades per abordar conjuntament aquesta qüestió i fer-ne seguiment. Aquesta tasca es duu a terme en col·laboració amb la Coordinadora Catalana de Fundacions, de la qual el CSC forma part a través de la Comissió de Salut.
Podeu consultar l’informe complet aquí.
