“El control sobre els proveïdors s’ha de centrar en els resultats”. “És imprescindible un ampli consens polític i social per canviar la LOSC”. “Per tal que millori la gestió pública cal que millori la política”

Al llarg de la Taula Rodona, que va ser moderada pel president del Parc de Salut Mar, Josep Maria Via, Vicente Ortún i Francisco Longo van afegir la seva reflexió a la dels grups de treball que durant tot el dia havien estat treballant sobre l’assumpte de la governança, especialment centrats en la casuística dels centres del sector concertat.

El professor Ortún va afirmar que “més que centrar-se en la governança de les organitzacions s’ha d’anar a canviar el context”. Argumentava que, en un context de competència per comparació i control per resultats, les organitzacions ja s’ocuparien, per elles mateixes, de constituir bons òrgans de govern. “Sortir de la crisi té a veure amb apostar per la meritocràcia, trencar l’endogàmia i anar seriosament cap a la big medicine”, va afegir en un moment del debat que va tenir lloc a continuació. 

Per a Vicente Ortún, la reforma necessària no la podrà fer el sector concertat tot sol ni serà suficient la reforma del control que fa l’administració sobre les Empreses Públiques i Consorcis. Calen, va dir, propostes genèriques i una agenda proactiva; planificació, finançament selectiu i mesures destinades no ja a la modernització del sistema de salut sinó al conjunt de la societat i del sistema polític perquè “ens hi estem jugant el futur com a país”, va concloure.

Crisi del model?

Francisco Longo va parlar de desajustaments en els quatre trets bàsics del model sanitari català: delimitació de rols, autonomia de gestió, el control per resultats i transparència d'aquests i de les condicions del contracte i finalment, l’existència d’una clara direcció estratègica per part de l’administració.  Segons el professor Longo, el deteriorament dels instruments i la “fatiga institucional” donen com a resultat una crisi del sistema, de la qual es pot sortir aconseguint un nou pacte social i polític sobre el model sanitari i reformant la LOSC a partir d’aquest pacte.

Per al professor Longo, “en aquest moment s’està donant més pes al compliment de la normativa que a l’obtenció de resultats”. “Crec que això respon a la incapacitat el sistema d’haver desenvolupat capacitats de direcció estratègica en el costat del principal i si no es resol aquest dèficit de govern no es pot resoldre el problema”, va dir. 

Segons F. Longo, la desconfiança de l’administració envers els proveïdors i la consegüent aplicació de controls que els restringeixen l’operativa de la gestió, és, en molts casos, una conseqüència paradoxal de la pròpia concessió d'autonomia de gestió. “El problema no és l’aplicació de les normes SEC-95”, afegia, “sinó el motiu pel qual l’administració va considerar necessari aplicar-les".

Quant a solucions al nivell de la gestió per part dels proveïdors, el professor Longo apostava pel perfeccionament del contracte “malgrat tot, l’eina més evolucionada que tenim” i la introducció decidida del control per resultats i els incentius “Cap sistema d'avaluació és sostenible sense un sistema d'incentius”, concloïa.

Reformes a diferents velocitats

En el debat que va seguir a les exposicions inicials dels dos acadèmics, es va al·legar que si bé el sector reconeix que cal una mirada àmplia sobre la crisi del model i solucions transversals, també és cert que els tempos que imposa la crisi econòmica fan urgent l’adopció d'aquelles mesures que puguin prendre els proveïdors pel seu compte. “És veritat que les reformes no poden esperar al pacte social”, admetia el professor Longo, “mentrestant, reformar la governança és urgent i positiu. També ho és millorar els marges de gestió autònoma i enfortir el principal, dotant de més capacitat de decisió estratègica els governants”.

Josep Maria Via, que havia moderat la taula rodona a partir de l’exposició del seu cas al capdavant de l’òrgan rector del Parc de Salut Mar, va cridar l’atenció sobre el fet que la Generalitat de Catalunya és l’única administració que ha fet públiques les dades de la seva central de resultats i va recordar que de l’escrutini d'aquestes dades es pot deduir clarament que “com més t’allunyes del model ICS, més alta és l’eficiència i millors són els resultats”

Compromís dels proveïdors

En la cloenda de la jornada. Manel Ferré president del CSC, va recordar que ens els darrers temps l’administració havia fet esforços en la línia de tornar una certa autonomia de gestió als centres en els quals té presència majoritària. També va comentar que al llarg de les sessions de treball s’havien identificat una llarga llista de coses que es poden fer  des dels òrgans de govern de les entitats proveïdores i que el compromís del Consorci és ajudar els associats a “transformar des de dins les nostres institucions” i contribuir a la recuperació de la confiança, amb l’exercici de la transparència.

“La bona governança i l’autonomia de gestió no són finalitats en si mateixes sinó instruments per donar una bona atenció als ciutadans”, va dir Manel Ferré, que va cloure la seva intervenció reiterant el compromís del sector concertat amb el sistema de salut públic  i demanant que l’autoritat sanitària escolti, al seu torn, els plantejaments que se li fan des del CSC que són, va dir, “els dels nostres associats”.

Propostes

A la jornada de treball sobre governança en el sistema sanitari, diversos grups de treball van elaborar conclusions i recomanacions per traslladar-les al sector i molt especialment, als òrgans de govern de les organitzacions sanitàries i a l’administració. Les conclusions seran referendades per la Consell Rector del CSC, presentades al conseller de Salut la setmana vinent i publicades en breu com a posicionament oficial del Consorci sobre aquest tema.

>>Accediu a l'entregistrament en vídeo de la taula rodona *

*Cal que introduïu l'adreça de correu electrònic comunicacio@consorci.org