Boi Ruiz a la Junta General del CSC
El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha presidit la Junta General del CSC en el decurs de la qual els associats han aprovat la gestió de l’any 2011 i els objectius per al 2012.
El conseller ha agraït al Consorci i als seus associats l’esforç fet durant l’any 2011 en la gestió del sector concertat de salut en condicions de crisi i per la "defensa del model a través dels resultats".
La defensa del model
Boi Ruiz ha identificat diverses amenaces per la model català de salut. “Contra el perill d’assimilar tot el sector a l’administració pública, la resposta és preservar l’autonomia de gestió”, ha dit Ruiz. Hi hauria, també, segons el conseller, atacs polítics "per part d’alguns que van participar en la creació del model” i finalment, el perill de regulació intervencionista per part de l’estat.
El conseller identifica “una dinàmica política i mediàtica de qüestionar-ho tot” –en relació al model català de salut- deguda, en part, al fet que enlloc com a Catalunya s’han entès les transferències en salut com alguna cosa més que traspassos merament administratius. Per al conseller, l’essència del model que cal preservar passa per una “entesa política tàcita” i una clara distribució de rols dins del sistema o per “no confondre l’eficàcia amb el control i el control amb la propietat”.
Compromisos de futur
Boi Ruiz ha dit que davant les dificultats, el que cal és seguir avançant. El Departament ho farà, impulsant, entre altres coses, la creació de xarxes i el tractament a la cronicitat. En la mateixa línia, ha demanat al Consorci que aporti propostes sobre les reformes que caldrien per millorar i adaptar el model als nous paradigmes.
Garantir l'estabilitat pressupostària
En el mateix acte de tancament de la Junta General del CSC, el president del Consorci, Manel Ferré, s’ha adreçat al conseller Ruiz assegurant-li que tindrà “tot el recolzament del CSC per portar a terme les reformes necessàries”, però que "cal trobar el just equilibri entre les retallades i les reformes del model, per aconseguir una estabilitat pressupostaria que ens traslladi a un escenari més adequat i amb més tranquil·litat, per tal que aquestes mesures no acabin afectant la qualitat assistencial del model, ni la percepció que l’usuari té de la mateixa”.
