Barreres en l’accés als serveis de salut a Colòmbia i Brasil analitzades en un nou article del SEPPS
La revista científica Social Science & Medicine ha publicat l’article “Barriers in access to healthcare in countries with different health systems. A cross-sectional study in municipalities of central Colombia and north-eastern Brazil”, signat per Irene Garcia-Subirats, Ingrid Vargas i María Luisa Vázquez (Servei d’Estudis i Prospectives en Polítiques de Salut), Amparo Mogollón-Pérez (Universidad del Rosario, Colòmbia), Pierre De Pape i Jean Pierre Unger (Prince Leopold Institute of Tropical Medicine, Bèlgica) i Maria Rejane Ferreira (Fiocruz/PE, Brasil).
L’estudi té com a objectiu conèixer quins són els factors que influeixen en l’accés als serveis de salut, mitjançant un anàlisi comparatiu de les barreres en l’accés als serveis sanitaris des de l’inici de la cerca d’atenció fins a la resolució del problema de salut a Colòmbia i Brasil, països amb diferents sistemes de salut però amb objectius semblants.
El Sistema General de Seguridad Social en Salud (SGSSS) de Colòmbia es basa en un model de competència gestionada i està format per dos esquemes d’assegurament amb diferents paquets de beneficis: el règim contributiu pels treballadors en el sector formal i els que tenen capacitat de pagament i el règim subsidiat per a la població de baixos ingressos. Aquells que no aconsegueixen afiliar-se a cap dels dos règims es queden sense assegurament. D’altra banda, el Sistema Único de Saúde (SUS) implementat a Brasil, és concebut com un sistema nacional de salut i conviu amb un fort sistema privat.
Els resultats de l’estudi mostren importants barreres en l’accés als serveis sanitaris: en les àrees de Colòmbia les barreres són majors en la cerca d’atenció sanitària (principalment degudes a problemes amb la afiliació al sistema) i a Brasil, en canvi, les barreres són majors en l’entrada als serveis sanitaris, degut principalment a una oferta insuficient dels serveis.
Durant la utilització dels serveis també s’han trobat diferències: a Colòmbia són més rellevants la pitjor accessibilitat geogràfica, els costos d'atenció i les autoritzacions imposades per les asseguradores per poder ser atès o per demanar proves mèdiques, i a Brasil, la limitada oferta de consultes, metges i medicaments, que ocasionen temps d'espera més elevats. Finalment, els resultats mostren diferències segons l’afiliació i el règim d'assegurament a Colòmbia, i entre el municipi de l'interior i la capital de l'estat a Brasil.
Les barreres trobades semblen relacionar-se amb l'existència d'un sistema segmentat, no universal, i gestionat per asseguradores a Colòmbia, i un insuficient finançament del sistema públic al Brasil.
Aquest article és un dels resultats del projecte de recerca “Impacte en l'equitat d'accés i l'eficiència de les xarxes integrades de serveis de salut en Colòmbia i Brasil: Projecte Equity-LA”. El projecte ha estat finançat pel Setè Programa Marc de la Unió Europea (FP7/2007-2013) sota l’acord n.223123.