Analitzem la resolució del Tribunal Suprem sobre el dret dels pacients a conèixer la identitat del personal que ha accedit a la seva història clínica
L'Àrea de Protecció de Dades del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) ha fet una anàlisi de la sentència del Tribunal Suprem en la qual delimita el dret dels pacients a conèixer la identitat dels professionals que accedeixen a la seva història clínica.
La Sentència núm. 789/2026 conclou que l’interessat no té, amb caràcter general, dret a conèixer la identitat del personal integrat en l’organització sanitària que ha accedit a la seva història clínica o que ha contribuït a formar-la, sempre que s’acrediti que l’accés va ser efectuat per personal autoritzat integrat en l’organització responsable del tractament.
La sentència també recorda que l’accés dels professionals assistencials a la història clínica està expressament previst per la Llei 41/2002, de 14 de novembre, amb la finalitat de garantir una assistència adequada al pacient. Així mateix, el personal d’administració i gestió només pot accedir a les dades de la història clínica relacionades amb les seves funcions.
Per tant, l’accés efectuat per personal integrat en l’organització sanitària, sota l’autoritat del responsable i dins de les funcions que té atribuïdes, no constitueix una comunicació de dades a un tercer.
Si es detecta un accés injustificat, l’entitat haurà d’adoptar les mesures correctores i, si escau, disciplinàries que corresponguin. Igualment, haurà de valorar si els fets constitueixen una violació de la seguretat de les dades personals que hagi de ser notificada a l’autoritat de control o comunicada a les persones afectades, d’acord amb els articles 33 i 34 del RGPD.
La sentència no elimina, per tant, l’obligació de garantir la traçabilitat dels accessos ni redueix els deures de control de les entitats. El que delimita és la informació que el pacient pot obtenir directament a través del dret d’accés regulat pel RGPD.
Per tant, la doctrina del Tribunal Suprem proporciona un criteri rellevant per gestionar les sol·licituds d’accés en el marc jurídic actual, però les entitats sanitàries haurien d’anar preparant els seus sistemes d’informació per adaptar-se al futur model europeu. Això requerirà garantir que els registres d’accés permetin identificar de manera estructurada qui ha accedit a les dades, quan ho ha fet i quina informació ha consultat, així com posar aquesta informació a disposició del pacient de manera accessible i segura.
La Sentència núm. 789/2026 aporta seguretat jurídica, però no ha de conduir a reduir els controls interns sobre les històries clíniques. Al contrari, reforça la necessitat que les entitats puguin acreditar que cada accés ha estat efectuat per personal autoritzat i que estava justificat per les funcions professionals corresponents. Aquesta capacitat de control serà, a més, imprescindible per afrontar les noves exigències de transparència que introduirà progressivament l’Espai Europeu de Dades de Salut.
Per a més informació, podeu accedir a l'anàlisi complet aquí.
