"2013 serà molt complicat a nivell patrimonial i financer"
ENTREVISTA amb Miquel Arrufat, coordinador de la Comissió Econòmic-financera del CSC, sobre l'estudi de les dades 2011 de la Central de Balanços.
La Comissió de directors econòmic-financers del CSC presentava fa poc un informe en que s’interpretaven, en clau de sector concertat, les dades 2011 de la Central de Balanços.
Les dades analitzades eren les últimes disponibles i corresponen al exercici 2011, si be una bona part de l’estudi es dedicava a identificar tendències que s’hagin pogut confirmar durant el 2012 i primer semestre del 2013. Miquel Arrufat, coordinador de la comissió i gerent del Consorci Sanitari Integral, ens amplia la interpretació de les dades de l’informe en termes de futur.
Quina és la conclusió més destacada del treball?
L’esforç en gestió. Si un fet rellevant cal destacar, en l’anàlisi dels estats financers de l’exercici 2011 corresponents als centres d’atenció especialitzada concertats, és sense dubte l’important esforç de gestió dut a terme per les entitats proveïdores del sistema per tal de compensar la davallada d’ingressos procedents de la concertació amb el CatSalut. Aquesta es va concretar en un 7,16% en relació a l’any 2010 sense tenir en compte les recurrències de la posada en funcionament dels quatre nous hospitals a l’exercici 2010.
A on es troben els desequilibris més importants?
Tot i que el resultat va empitjorar notablement en relació a l’any 2010, passant d’una pèrdua de quasi 12 milions d’euros a un resultat negatiu de 51.6 milions d’euros, cal destacar que una gran part d’aquest desequilibri es va centrar en el resultat financer, un 39% del total, ja que les despeses financeres van incrementar quasi un 39% en relació a l’any anterior.
El desequilibri és generalitzat?
De les anàlisis realitzades per part de la Central de Balanços del CatSalut hem pogut conèixer que malgrat aquest deteriorament de resultat, en termes globals, la situació de desequilibri no va ser generalitzada en tots els centres. En aquest sentit i en relació a l’any 2010, 19 centres van millorar en resultat i 32 van empitjorar i d’aquests darrers cinc centres expliquen el 64% del deteriorament en el resultat. També hem pogut conèixer a través d’aquests anàlisis que 22 centres van presentar a l’exercici 2011 un resultat positiu mentre que 29 presentaven dèficit.
Hi ha mecanismes o elements externs que millorin o empitjorin els resultats?
Centrant-nos en l’explotació, la reducció de quasi 210 milions d’euros d’ingressos es va poder compensar en part amb reduccions de despeses per import de 185 milions d’euros, tot i la incidència de les recurrències pel 2011 d’un altre factor desfavorable arran de l’entrada en vigor l’u de juliol de 2010 de la Llei 26/2009 de 23 de desembre que va pujar el tipus general de l’IVA del 16% al 18% i el reduït del 7% al 8%.
Es poden observar tendències de futur?
Les mesures d’ajustament que es van portar a terme al 2011 en tots els centres es van iniciar, en la major part dels casos, a partir del mes de juny i per tant moltes de les accions correctores han tingut recurrències en els exercicis següents. És probable que quan es coneguin les dades de la central de balanços de l’exercici 2012, puguem veure una millora en els resultats ja que hi impactaran de forma plena les mesures de racionalització de despeses iniciades l’any 2011 per fer front a la davallada dels ingressos procedents de concertació amb el CatSalut.
A quines mesures d’ajustament s’ha recorregut amb més freqüència als hospitals?
Entre les mesures de reducció de despeses portades a terme a l’exercici 2011, en destaquem les que se centraren en les de personal, ja que aquestes varen experimentar una disminució de 92.4 milions d’euros (quasi 103 si no tenim en compte la incidència dels quatre nous centres que es varen posar en funcionament l’any 2010).
Hi ha un estudi de la Central de Balanços del CatSalut, que recull dades de quasi el 60% dels centres concertats, que ens permet concretar les principals actuacions que es van prendre per a la contenció de les despeses de personal. D’aquests centres, el 66,7% van reduir, suprimir o negociar les dotacions per a les retribucions variable d’objectius (DPO), un 40% van aplicar reduccions retributives, un 6,7% van fer ERO de suspensió temporal de contractes i un percentatge similar van fer ERO de reducció temporal de jornada. Un 26,7% van fer acomiadaments per causes objectives, ja sigui a través d’ERO d’extinció o accions individuals. Un 60% van amortitzar llocs de treball com a conseqüència de redimensionaments estructurals, jubilacions, extincions contractuals voluntàries entre d’altres. Un 80% dels centres optaren per la no cobertura de llocs de treball, ja sigui per reduccions de jornada, per permisos o per baixes.
Un 76,7% van emprar accions destinades a gestionar la distribució del temps de treball (adequacions de torns, reducció de permisos i suplències...) i un 40% reduïren complements o avantatges socials entre d’altres.
El 2011 va ser el primer any en què els hospitals no han pogut fer inversions
Efectivament. Per primer cop en els 5 anys anteriors, la inversió neta (inversió realitzada menys dotacions a amortització) va ser negativa. I també hem pogut veure que en els altres capítols d’ingrés i de despesa, les mesures de racionalització s’han centrat en un 76.7% dels centres en reordenacions internes de serveis i activitats, en un 86,7% dels casos s’han revisat preus de contractes amb proveïdors de material sanitari i consums en general, en un 83,3% s’han revisat a la baixa els contractes vigents amb proveïdors de serveis (restauració, bugaderia, neteja, manteniment, seguretat...), en un 56,7% dels casos s’han reduït consums d’energia i renegociat el seu cost, en un 63,3% dels centres han reduït despeses d’assessoraments, consultoria, representació, imatge i comunicació i en un 73,3% s’ha reduït serveis exteriors.
També es va realitzar un important esforç per a diversificar ingressos, així, un 63,3% dels centres han fet avenços en aquest sentit (s’ha augmentat en més de 12 milions d’euros els ingressos per activitats assistencials amb cobertures distintes a les del CatSalut).
Els centres concertats estaven molt pitjor el 2011 que l’any anterior?
Podem afirmar que en relació a la “salut” del balanç de situació a 31 de desembre del 2011 dels centres concertats, no s’aprecia un increment del deteriorament dels equilibris patrimonials tant a curt termini com a llarg comparant-ho amb a la situació que hi havia a la mateixa data de l’exercici 2010.
Cóm es presenta la situació financera dels concertats a curt termini?
Tot i que la diferència entre allò que hem de cobrar en el termini d’un any és inferior a allò que hem de pagar en el mateix termini (fons de maniobra negatiu de 233 milions d’euros), aquesta es manté pràcticament igual que a l’exercici 2010. Destaca, això sí, un increment notable dels deutes a curt termini amb entitats de crèdit (150 milions d’euros aproximadament), com a conseqüència de la major utilització de pòlisses de crèdit i factoring amb recurs, per tal de finançar l’actiu circulant o corrent.
I el llarg termini?
En relació als equilibris a llarg termini del patrimoni (solvència), podem afirmar que si transforméssim en diners tots els nostres actius podríem fer front a tots els nostres deutes ja siguin els que vencen abans d’un any o més enllà d’un any i encara ens quedarien 1.004,7 milions d’euros (en relació a l’exercici 2010 es produeix un deteriorament però esdevé nul si aïllem les reclassificacions que s’han produït de 2010 a 2011 entre patrimoni net i periodificacions a llarg termini en el passiu no corrent).
El treball de la Comissió econòmic-financera del CSC identifica tendències per al futur immediat?
Molt probablement quan es disposi de dades de la Central de Balanços del 2012, podrem seguir apreciant disminucions en l’actiu no corrent per la contenció de la inversió, increment dels saldos a cobrar, així com disminucions del saldo de tresoreria, pel que fa a l’actiu corrent i increments en l’endeutament a curt termini tant en proveïdors com en entitats de crèdit.
L’exercici 2012 serà un any sense grans afectacions en el deteriorament de resultats, com a conseqüència de les recurrències de les mesures de gestió de la despesa endegades l’any 2011, però sí que potser es produeixi un cert deteriorament dels equilibris patrimonials, en especial els de curt termini, per les tensions de liquiditat que s’han experimentat.
El 2013 serà un exercici molt complicat a nivell patrimonial i financer, les noves i importants reduccions d’ingressos per concertació amb el CatSalut, derivades de les reduccions del 4,6% en tarifes i de la incidència de les mesures de reordenació assistencial territorials, portaran aparellat un deteriorament del resultat dels centres i les mesures de gestió compensatòries no aconseguiran, en la major part dels casos, donar la cobertura necessària per a cobrir la reducció d’ingressos, encara que algunes de les quals presentaran importants recurrències pels exercicis següents.
Aquestes mesures fonamentalment se centraran en reduccions de despeses de personal però amb limitacions per tal de mantenir l’equilibri entre sostenibilitat i pau social i a nivell patrimonial es preveu un deteriorament en els equilibris tant a curt com a llarg termini. No obstant, tal i com s’ha demostrat en les dades de la Central de Balanços del 2011, els centres seguiran fent importants esforços de gestió aplicant mesures per a garantir la sostenibilitat dels centres tot i que els marges de maniobra cada cop siguin més limitats.
