Amb el títol El dany per inacció indeguda en l'atenció en salut. Reflexions sobre l'ètica en la gestió del sistema de salut, el científic de l’Institut de Filosofia del CSIC, Txetxu Ausín Díez, va detallar en la sessió tècnica del passat 19 de febrer els principis que haurien d’inspirar la gestió dels serveis de salut i atenció a la dependència. 

Ausín va destacar que “el principi ètic més bàsic i que comparteixen tots els codis morals és el de no-maleficència”. Aquest concepte s’articula entorn de les nocions de dany i perjudici, les quals remeten a la condició humana de vulnerabilitat i precarietat. El correlat de la no-maleficència és la cura, que es concreta en les obligacions positives de minimitzar la precarietat, a fi de reduir tant com es pugui el dany o el què s’entén com els deures de la cura. 

Per contra, la falta d'assistència, ajuda, socors o d’instruments de protecció produeixen danys o precarietats, especialment en els més vulnerables. És a dir, Ausín va subratllar que “existeix una responsabilitat causal de les institucions i dels professionals per les omissions de l’atenció”. Així mateix, va apuntar que “aquestes omissions “estructurals”, ja siguin sistèmiques o col·lectives,  es consideren negligències.” 

Aquests fets es materialitzarien en exemples com la no prescripció de fàrmacs, el  tancament de llits d'hospitals, la disminució d'ajudes a la dependència, la no adquisició de material bàsic o la denegació d'assistència a immigrants indocumentats, entre altres.

Per tot això, Ausín va instar a fer, en especial a l’àmbit directiu, “una reflexió ètica sobre el sistema de salut, per tal de situar el concepte de cura deguda al centre de les polítiques públiques. O el què és el mateix, segons va apuntar, “tenir en compte l’ètica pública de la cura”.