El principal missatge és que a Catalunya i Espanya estan a anys llum del món anglosaxó. Als Estats Units la recerca biomèdica i els hospitals encapçalen el rànquing de donacions –amb un 33% i un 30% de les donacions-, però a Espanya els principals receptors són les ONG. De fet, el 2012, fins a 7,5 milions de persones van contribuir-hi econòmicament. Espanya també està per sota de la mitjana europea pel que fa a població donant, amb un 19% davant del 33% comunitari. “El tractament fiscal a les donacions i la llei de mecenatge tampoc no hi ajuden gaire”, segons Mercè Tura. D’aquesta manera, assenyala que el fundraising encara té marge per créixer a Catalunya. Sobretot, en un context de crisi en el qual els hospitals cerquen noves vies per finançar projectes de recerca.
Del fundraising al friendraising nord-americà
Ambdós ponents també han assenyalat que el veritable fundraising no té res a veure amb el concepte que existeix a Espanya. “Als Estats Units el terme ja s’està canviant i ara es parla de ‘friendraising, és a dir, que el principal objectiu és involucrar els membres de la comunitat en el projecte de la institució per captar fons”. A Espanya, “el fundraising consisteix, majoritàriament, en tenir una actitud passiva –esperant que els fons vinguin sols-, reactiva –que algú hi pugui estar interessat- o tirar de coneixences per captar fons”, segons Juan Mezo. Fent un símil, ha assenyalat que “no és anar de cacera o de pesca, ni tampoc resar perquè els fons vinguin sols, sinó de conrear. I això vol dir treballar molt i amb una estratègia definida”.
El secret: estratègia clara i històries humanes
Segons Mezo i Tura, el procés de captació de fons és complex, demana temps i treball, i, a més, hi intervenen una sèrie de factors que cal tenir en compte per tenir èxit o assolir els objectius marcats, que han de ser realistes i assumibles. “Primer cal definir un objectiu estratègic i identificar a quin públic ens dirigim. Encara que sembli molt obvi, també cal convidar la gent a participar-hi, inspirar a través d’històries personals (storytelling), demanar contribucions, donar les gràcies i involucrar al màxim les persones”, ha explicat Mezo.
Per la seva banda, Mercè Tura ha assenyalat que “cal professionalitzar la gestió, definint bé quines accions durem a terme, i emprar eines que van des del màrqueting relacional fins a les bases de dades o les campanyes de comunicació”. Al final de tot el procés, la clar és aquesta: “La pregunta que caldria fer és si nosaltres seríem donants de la nostra pròpia institució o projecte”, ha assegurat Juan Mezo.
La campanya #IceBucketChallenge
Un exemple analitzat durant la sessió tècnica ha estat la campanya viral per recaptar fons per l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), amb les galledes d’aigua gelada, coneguda a les xarxes socials com #IceBucketChallenge. A l’àmbit global s’han recaptat 100 milions d’euros, però només 121.000 euros a Espanya. Segons Juan Mezo,“aquesta xifra tan baixa de donacions ha estat per desconeixença, per no saber quines associacions hi havia al darrere. No hi havia cap marca, fet que no ha generat prou confiança. Tampoc s’ha fet cap campanya proactiva de comunicació posant cara i ulls a les entitats impulsores de la iniciativa”.
Un milió d’euros en Oncologia a Sant Joan de Déu
Durant la seva intervenció, Mercè Tura ha explicat alguns casos d’èxit impulsats des de l’Obra Social de Sant Joan de Déu, com ara el Laboratori d’Oncologia. Aquest és un projecte que en deu anys de funcionament ha recaptat un milió d’euros, cosa que ha servit per finançar un equip de 15 investigadors i comprar tecnologia punta. “Un cop a l’any fem una reunió amb els donants on els donen informació científica i econòmica del projecte” ha explicat Tura com estratègia per mantenir la relació amb els finançadors.
Altres exemples han estat el Calendari dels bombers amb causa, que ja ha arribat a la seva quarta edició i que ha recaptat més de 150.000 euros que es destinen a una beca de recerca, la plataforma de crowfundingwww.implicat.org o la campanya L’arbre dels petits valents. Aquesta darrera és la més recent i està orientada a recaptar fons per construir el nou Hospital de Dia. El projecte compta amb la implicació de més de 3.000 farmàcies catalanes que venen les capsetes de caramels de la campanya, com a forma per col·laborar en la iniciativa.
La propera sessió tècnica del CSC serà el proper 18 de desembre amb el nom de “Reflexions per a l’establiment d’un model de política farmacèutica territorial” i que anirà a càrrec del Dr. Carles Codina, cap del Servei de Farmàcia de l’Hospital Clínic i director del Servei de Farmàcia del Consorci Hospitalari de Vic.