La Sra. Margalida Gili, Doctora en Psicologia i Investigadora de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut de la Universitat de les Illes Balears, i el Sr. Pau Batlle, cap de l’Àrea de Polítiques i Promoció de la Salut de DipSalut, han estat els ponents encarregats de dur a terme la sessió. 

Margalida Gili ha iniciat la seva intervenció fent un repàs dels diversos factors que fan que la salut millori o empitjori en una situació de crisi econòmica. “Hi ha els factors de tipus col.lectiu, relacionats amb les polítiques aplicades per les institucions, que en aquest país s’han traduït en una reducció de les despeses sanitàries i de les polítiques públiques de salut i desenvolupament. També hi ha factors lligats a l’àmbit individual, que fan més referència a l’atur, la disminució de la renda i a possibles situacions migratòries”, ha explicat.

La Dra. Gili ha volgut incidir en el fet que, tot i que hi ha evidències científiques que demostren que trobar-se en una situació d’atur i tenir ingressos econòmics baixos augmenta la percepció de tenir una mala salut, no està del tot clar quina és la influència de la crisi econòmica en la salut física: “Sabem que la discapacitat augmenta i que en determinats casos també ho fa la morbilitat. No obstant, existeix un gran interrogant al voltant de la mortalitat”. 

En aquest sentit, la Dra. Gili ha mostrat les teories de diferents autors que defensen l’existència d’una relació entre bonança i salut en països en desenvolupament. “Aquests experts afirmen a més que, en situacions d’atur, es té més temps lliure per dur una vida més saludable i que, en canvi, en èpoques de bonança augmenten els accidents de trànsit, els fluxos migratoris i també les conductes de risc com alcohol i drogues”. 

Pel que fa al benestar emocional, la Dra. Gili ha assenyalat la pobresa i les desigualtats com a principals factors determinants de l’aparició de problemes de salut mental i ha assegurat que, en aquest sentit, es produeix un cercle viciós: “Quan hi ha crisi econòmica es redueix el pressupost i la despesa sanitària, la qual cosa fa que augmentin els trastorns mentals i, especialment, els casos de psicosi, que és actualment la malaltia mental més habitual”. La Dra. ha parlat a més de la relació entre crisi econòmica i suïcidis, un vincle que no està demostrat i sobre el qual no existeixen dades oficials.   

Durant la seva ponència, la Dra. Gili ha anunciat també els resultats de l’estudi IMPACT, dut a terme en Atenció Primària. Aquesta investigació, que compara dades recollides l’any 2006, just abans de la crisi, amb dades corresponents a 2010, mostra un increment significatiu dels trastorns mentals més freqüents, entre els quals es troba la depressió i els trastorns d’ansietat, somatomorfs i de consum de substàncies. En aquest sentit, l’abús d’alcohol i drogues va ser el que més va augmentar durant la crisi, un fet que ve donat sobretot per situacions prolongades d’atur. “Es va demostrar que el factor de risc per tenir depressió era, sense cap mena de dubte, l’atur, seguit de les dificultats per pagar la casa, tant les pròpies com les de la família”, ha explicat.

Per finalitzar la seva intervenció, la Dra. Gili ha insistit en que, “per reduir l’impacte psicosocial de la crisi, s’han d’establir mesures de tipus col.lectiu, polític i social i, a nivell més individual, tractar els afectats amb teràpies que tinguin evidència científica”.

Per altra banda, el Sr. Pep Batlle ha presentat el programa “Salut i crisi”, una iniciativa de DipSalut dissenyada explícitament per donar resposta a la crisi. “Es tracta d’un programa de desenvolupament circular, no lineal, flexible i dinàmic basat en la comunicació constant entre professionals i territori i que s’articula sobre dos conceptes: salut en totes les polítiques i pensar diferent a com ho havíem fet dins ara”, ha afirmat. 

El Sr. Pep Batlle ha explicat que “Salut i crisi” troba el seu punt de partida en una anàlisi dels determinants intermitjos de la salut i en com els diferents eixos de desigualtat actuen com a amortidors o com a acceleradors de la crisi. En aquest sentit, “nosaltres fem servir la Declaració Universal dels Drets Humans i la Convenció dels Drets dels Infants com a element prioritzador de les intervencions”, ha assegurat. 

El Sr. Batlle ha descrit el procés d’estructuració i organització del programa on, després d’una anàlisi de les causes, es van crear dos grups interdisciplinars formats per professionals de la xarxa de salut mental, atenció primària, serveis d’educació i serveis socials, entre d’altres. “El primer està constituït per professionals que tenen contacte diari amb l’usuari, mentre que el segon és el grup de decisors, és a dir, professionals no tant de primera línia que ens aporten una visió més estratègica”. 

Segons el Sr. Batlle, un cop analitzades les causes i per tal de reflexionar sobre els efectes que té la crisi sobre la salut i el benestar emocional, “vam agafar aquells aspectes que pensàvem que estaven tenint efectes sobre els determinants intermitjos de la salut i vam sumar-hi les aportacions dels professionals, amb els quals vam arribar a la conclusió que havíem de començar a pensar d’una manera totalment diferent a com ho havíem fet fins llavors”. 

El Sr. Batlle ha recordat la conjuntura que es vivia l’any 2011, moment en què es va posar en marxa el programa “Salut i crisi”, i ha afirmat que en aquella època “la sensació general era que en qualsevol moment, els pròxims afectats per la crisi podíem ser nosaltres mateixos”. En aquest sentit, el cap de l’Àrea de Polítiques i Promoció de la Salut de DipSalut ha explicat que es van posar sobre la taula diverses necessitats ineludibles, com “tornar a relacionar causes i efectes, dur a terme un canvi de model, ser crítics amb la manca de lideratge per part de les administracions i, ser conscients que, en cas d’atur, s’ha de proporcionar a l’aturat nous objectius vitals que l’ajudin a que la seva salut mental no es vegi afectada”. 

Tal i com ha explicat el Sr. Batlle, “en base a això, l’alimentació, l’habitatge, el benestar emocional, l’ocupabilitat i la família van ser els cinc eixos d’intervenció escollits, aspectes als quals vam destinar tots els recursos durant la primera fase d’aquesta iniciativa”. El Sr. Batlle ha explicat també que l’any vinent els esforços se centraran en aprofundir en la Governança Democràtica. Per fer-ho, existeixen actualment dos marcs d’intervenció: el corresponent a la salut, “enfocat a intervenir sobre les desigualtats i a proporcionar eines a la gent en els aspectes de coherència, habilitats per la vida i apoderament”, i al que precisament fa referència al concepte de Governança Democràtica, “focalitzat en l’organització del territori, el desenvolupament del treball en xarxa, la intel.ligència compartida i els principis de transparència, confiança, paciència, complicitat, corresponsabilitat i negociació”. 

El Sr. Batlle ha tancat la seva intervenció explicant els resultats aconseguits fins ara, entre els que es troben el reconeixement dels agents del territori, l’increment de la confiança entre els agents i la transparència pel que fa a la intervenció, el treball integrat, el foment de la cooperació i la millora en la gestió de recursos públics.    

La jornada Crisi, salut i salut mental forma part de les Trobades de Salut Pública que, al llarg d’aquest any, acollirà el CSC. Abans que finalitzi l’any, se’n celebrarà una més. Serà el 4 de desembre sobre Com afecta la contaminació ambiental a la salut.