La revista científica Revista Espanyola de Salut Pública ha publicat l'article "Accés als serveis de salut de la població immigrant a Espanya", signat per Alba Llop-Gironès, Ingrid Vargas, Irene Garcia-Subirats, Marta-Beatriz Aller i Maria Luisa Vázquez del Servei d'Estudis i Prospectives en Polítiques de Salut del CSC.

Fins a l'any 2012 a Espanya els estrangers empadronats tenien dret a les prestacions sanitàries en les mateixes condicions que els autòctons i els no empadronats a l'atenció urgent, materna i menors de divuit anys. Tot i això, i que Espanya compta amb un Sistema Nacional de Salut, els estudis existents mostraven desigualtats socials en salut que podien ser explicades per desigualtats en l'accés als serveis. Si bé en els últims anys han augmentat els articles que analitzen la utilització dels serveis de la població immigrant, en comparació amb l'autòctona, o els determinants del seu ús, no s'havia publicat una anàlisi conjunta. Aquest és el primer article que sintetitza l'evidència disponible sobre l'accés realitzat o utilització dels serveis de salut, incloent-hi els nivells assistencials i considerant els determinants de l'accés. L'objectiu d'aquest article és conèixer l'accés als serveis de salut de la població immigrant a Espanya.

A partir d'una revisió bibliogràfica dels articles originals (1998-2012) sobre accés i utilització dels serveis de la població immigrant a Espanya, es van identificar 319 articles dels quals es van seleccionar 20. Tot i l'aparent abundància de publicacions, els resultats mostren una relativa escassetat d'estudis que tinguin en compte la necessitat d'atenció sanitària i solen analitzar la població immigrant en el seu conjunt, sense considerar que es tracta d'una població heterogènia. En línies generals els estudis mostren menor utilització de l'atenció especialitzada, més gran de les urgències i no es van observar diferències entre grups per a l'atenció primària. En l'anàlisi sobre determinants, els estudis es van centrar especialment en les característiques de la població (sexe, edat, nivell d'estudis i possessió d'assegurança privada) sense observar-se un patró clar. Només dos estudis van analitzar factors relacionats amb els serveis de salut i van trobar barreres en l'accés, com la provisió d'informació o els requisits per obtenir la targeta sanitària. Així mateix, són escassos els estudis que consideren els factors relatius als serveis de salut, les seves característiques estructurals i organitzatives i altres aspectes de les polítiques que influeixen en l'accés i que resulten clau per incidir sobre les polítiques.

La principal conclusió de l'estudi és que l'accés a l'atenció de la població immigrant a Espanya ha estat limitadament abordat en les investigacions i s'ha fet amb aproximacions diferents, de manera que els resultats s'han d'interpretar amb cautela. No s'observa un patró d'utilització, encara que s'identifica una menor utilització de l'atenció especialitzada i major utilització de les urgències. Els estudis apunten l'existència de factors socioeconòmics diferents de la necessitat d'atenció que determinen l'accés dels immigrants als serveis de salut i que requereixen ser explorats en futures investigacions.

Aquest article forma part del número monogràfic realitzat en el marc del Subprograma de Salut i Immigració del Consorcio Centro de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP) dirigit a la revisió de l'estat del coneixement sobre la salut dels immigrants a Espanya. Des del 2010 el SEPPS participa en aquest subprograma conformat per grups de recerca de tot l’estat espanyol, que es va crear per estudiar l'estat de salut de la població immigrant a Espanya i els seus determinants.