Adelina Comas-Herrera, al 3r Congrés de Salut i Món Local: “Hem d’avançar cap a sistemes de cures que permetin viure més temps a casa”
La directora de l’Observatori Global de Cures de Llarga Durada de la London School of Economics and Political Science, Adelina Comas-Herrera, va protagonitzar la conferència de cloenda de la segona jornada del 3r Congrés de Salut i Món Local, centrada en els reptes presents i futurs dels sistemes de cures de llarga durada des d’una perspectiva internacional. Durant la seva intervenció, va defensar la necessitat de transformar els models actuals per donar resposta a l’envelliment de la població i va remarcar que “hem d’avançar cap a sistemes de cures que permetin viure més temps a casa”.
Comas-Herrera va advertir que l’envelliment és una realitat global coneguda des de fa dècades, però que encara no està rebent una resposta suficient en molts països. Per afrontar aquest repte, va plantejar dues grans línies d’actuació: prevenir millor per reduir la necessitat de cures i dimensionar adequadament els sistemes per donar resposta a les necessitats actuals i futures. En aquest sentit, va destacar la importància de la prevenció, la rehabilitació, l’urbanisme, l’habitatge i la creació d’entorns que afavoreixin l’autonomia de les persones.
La ponent va descriure les cures com un ecosistema en què intervenen la persona, la família, la comunitat, els serveis socials i el sistema sanitari. Així mateix, va posar en valor el paper de les xarxes de suport informal i comunitari i va defensar la necessitat de reconèixer i fer visible aquesta contribució, tant per la funció que exerceix en el sosteniment del sistema com pel seu impacte econòmic.
Comas-Herrera també va recordar que la pandèmia de la COVID-19 va posar de manifest algunes de les principals febleses dels models actuals, com la fragmentació dels serveis, la manca de coordinació entre els àmbits social i sanitari, la insuficient inversió per modernitzar les infraestructures de cures i la precarietat laboral dels professionals del sector.
Mirant al futur, va defensar la necessitat d’impulsar sistemes de cures integrades i de proximitat, arrelats al territori i construïts a partir de les infraestructures i recursos de les comunitats locals. En aquest marc, va apostar per equips multidisciplinaris responsables de la salut, el benestar i les cures d’una mateixa població de referència, així com per models que reforcin l’atenció comunitària, els habitatges amb suports i la connexió entre les residències i el seu entorn. També va subratllar la importància d’organitzar els serveis a partir de les necessitats i preferències de cada persona.
Finalment, va presentar els resultats d’un estudi de l’Observatori Global de Cures de Llarga Durada sobre les reformes impulsades en 22 països des de 2021. L’anàlisi mostra avenços en àmbits com la prevenció, la rehabilitació, l’atenció domiciliària i els models comunitaris. Entre les experiències destacades, va posar l’exemple del model danès de “rehabilitació primer”, basat en equips multidisciplinaris que treballen per recuperar les capacitats i l’autonomia de les persones després d’una hospitalització. Tot i les millores observades, va assenyalar que continuen existint reptes importants, especialment en el suport a les persones cuidadores, la millora de les condicions laborals, la formació i la professionalització dels professionals, així com en l’expansió dels serveis comunitaris i preventius.
