El tractament de les dades sanitàries dels menors és sovint un dels aspectes que més dubtes generen en l'àmbit sanitari. Això es deu a la pluralitat de normativa que afecta els menors i la manera de tractar-los, així com certs aspectes subjectius que dificulten la identificació clara de la manera de procedir en cada cas.

En primer lloc, cal tenir present que, en la majoria de casos, les dades de salut del menor es tractaran sense necessitat de recollir el consentiment. Així, el més adient serà informar sobre el tractament de les dades als pares dels menors i, a mesura que aquests adquireixin una major maduresa i, especialment, a partir dels catorze anys, facilitar aquesta informació als menors de manera en què la puguin entendre. Cal tenir especial cura en fer-los sabedors dels drets que els emparen i facilitar la informació suficient per tal que coneguin com exercir els drets d'accés, rectificació, supressió, oposició, limitació i portabilitat. Es reconeix, així, la possibilitat de que els menors exerceixin els drets sobre les seves dades de manera autònoma a partir dels catorze anys.

Quan es tractin dades en base al consentiment, aquest es recollirà del mateix menor des que compleixi els catorze anys d'edat. Si el menor no ha assolit encara aquesta edat el consentiment es recollirà dels seus tutors.

Els menors de 14 a 16 anys, informats i apoderats

Un altre aspecte rellevant deriva de l'accés a les dades dels menors que es puguin sol·licitar per part dels tutors. En aquests casos se sol produir una col·lisió entre el dret a la intimitat del menor i l'obligació dels tutors de vetllar pel benestar dels tutelats. Per tal de conjugar aquests dos aspectes poden servir com a guia les consideracions del Comitè de Bioètica de Catalunya. Quan els menors tinguin una edat inferior als 14 anys, l'accés a la informació clínica per part dels pares no ha de presentar cap problema. A partir d'aquesta edat, i fins als 16 anys, els pares, amb caràcter general, podran seguir tenint accés a les dades dels fills, però caldrà posar èmfasi en la informació que es facilita als menors i, en la mesura del possible, explicar de manera activa els drets que els emparen i la manera com exercir-los.

A partir dels 16 anys el grau de maduresa del menor és suficient com per reconèixer-li una gran autonomia. Per aquest motiu, i per l'impacte en la confiança entre el professional mèdic i el menor, no es facilitarà als pares, per exemple, accés a La Meva Salut. Això no implicarà en cap cas que els pares no puguin tenir accés a la informació, ja que les seves obligacions persisteixen fins que els menors assoleixin la majoria d'edat. Per aquest motiu, podran seguir accedint a les dades dels menors sempre que actuïn en interès d'aquests en exercici de les seves obligacions.

Així, a partir dels catorze anys, és recomanable anar recollint els consentiments explícits per a l'accés a la informació clínica per part dels pares o tutors. Segons indica el Comitè de Bioètica de Catalunya, "la majoria probablement autoritzaran compartir la informació amb els seus pares, però d'aquesta manera s'ajudarà a aquells a qui la manca de confidencialitat els pugui suposar un problema".

En conclusió, cal considerar els menors d'entre catorze i setze anys com a persones en un procés de maduració durant el qual han de ser informats i apoderats pel que fa a la seves dades mèdiques. En aquest procés els pares en són partícips com a expressió de les obligacions de cura sobre els menors que sobre ells recauen i, fruit d'aquestes obligacions, tenen la possibilitat d'accedir a les dades dels menors quan actuïn en benefici o interès d'aquests.