Actualitat >

Notícies

El SEPPS publica un estudi que mostra importants deficiències en l’ús de la interconsulta a Amèrica Llatina i la influència de la interacció entre metges

La revista científica Health Policy and Planning ha publicat l'article del Servei d'Estudis i Prospectives en Polítiques de Salut (SEPPS) del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), destacat per l'editor, amb accés obert: "Understanding communication breakdown in the outpatient referral process in Latin America: a cross-sectional study on the use of clinical correspondence in public healthcare networks of six countries", que analitza comparativament l'ús del full d'interconsulta pels metges d'atenció primària (AP) i especialitzada (AE) i explora els factors que influeixen a xarxes de serveis de salut públics de Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i Uruguai.

L'estudi contribueix a millorar la comprensió sobre l'ús del full d'interconsulta ("hoja de referencia y contrarreferencia") a Amèrica Llatina, mecanisme de coordinació poc avaluat a la regió malgrat ser la principal, habitual i, en determinats entorns, l'única forma de comunicació i intercanvi d'informació clínica del pacient entre els metges d'atenció primària i d'especialitzada. A més a més, analitza uns dels aspectes amb més interrogants a l'àmbit internacional: els determinants del seu ús.

L'article presenta resultats d'un estudi transversal, basat en una enquesta a 2.088 metges (348 per país) de xarxes de serveis de salut públiques dels sis països participants. Per mesurar la coordinació clínica i el coneixement i ús dels mecanismes de coordinació clínica entre nivells assistencials es va desenvolupar el qüestionari COORDENA, que s'ha aplicat posteriorment també a Catalunya, en el marc de l'estudi COORDENA.CAT.

Els resultats mostren problemes importants en l'ús del full d'interconsulta en les xarxes analitzades als sis països. Específicament, la recepció poc freqüent o tardana de la resposta dels metges d'atenció especialitzada i, en alguns països, deficiències en l'ús del full de derivació. També es perceben dificultats per la baixa qualitat de la informació clínica registrada en ambdós formats.

Una de les troballes més interessants és l'associació entre la resposta freqüent dels metges d'atenció especialitzada a la interconsulta i els factors d'interacció: conèixer personalment als metges de l'altre nivell, confiar en les seves habilitats clíniques, i identificar al metge d'AP com a responsable del seguiment del pacient, incrementa la probabilitat de resposta de l'especialista.

L'article conclou que per millorar els problemes identificats cal implementar intervencions múltiples, com les discutides actualment a països d'Europa i Amèrica del Nord: fulls estandarditzats, guies, retroalimentació i capacitació dels metges. No obstant això, també posa de manifest la importància d'actuar sobre els factors d'interacció, factors també rellevants per a la implementació dels nous instruments de comunicació entre nivells basats en tecnologies d'informació.

Aquest article ha estat elaborat en el marc del projecte "Impacte de les estratègies d'integració assistencial en l'acompliment de les xarxes de serveis de salut públiques en diferents sistemes de salut d'Amèrica Llatina, Equity-LA II". Es tracta d'un projecte col·laboratiu internacional  que rep finançament de la Comissió Europea, hi participen institucions de 8 països: Prince Leopold Instituut Voor Tropische Geneeskunde (Bèlgica), Colegio Mayor de Nuestra Señora del Rosario (Colòmbia), Instituto de Medicina Integral Prof. Fernando Figueira i Fundação Universidade de Pernambuco (Brasil), Universidad de Chile (Xile), Universidad Veracruzana (Mèxic), Universidad de Rosario, Instituto de la Salud Juan Lazarte (Argentina), Universidad de la República (Uruguai) i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (coordinador - Espanya).