El SEPPS ha publicat un article d'accés obert a la revista científica Social Science and Medicine, que analitza comparativament el grau de coordinació clínica entre nivells assistencials experimentat pels metges d'atenció primària (AP) i especialitzada (AE) de Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i Uruguai. Es tracta del primer estudi comparatiu sobre l'experiència dels metges en la coordinació assistencial a Amèrica Llatina.

L'article presenta resultats d'un estudi transversal, basat en una enquesta a 2.088 metges (348 per país) de xarxes de serveis de salut públiques dels sis països. Per mesurar la coordinació entre nivells assistencials es va desenvolupar el qüestionari COORDENA-LA, que en aquest moment s'està validant i s'aplicarà també a Catalunya, en el marc de l'estudi COORDENA.CAT.

Millorar la coordinació entre l'AP i especialitzada s'ha convertit en els últims anys en una prioritat política per a molts sistemes de salut arreu del món, i també en el cas dels països llatinoamericans que busquen reforçar un model d'atenció basat en l'AP. No obstant això, es tracta d'una preocupació que malgrat ser antiga, ha estat escassament analitzada a la regió.

Els resultats de l'estudi mostren, amb diferències entre països, que els metges experimenten una limitada coordinació clínica entre nivells d'atenció. Sobretot, en relació amb la transferència d'informació i comunicació per al seguiment dels pacients i l'accés a l'AE dels pacients derivats, referit especialment pels metges d'AP. En menor grau, i assenyalat especialment pels metges d'AE, es reporta ineducació clínica de la derivació dels pacients i desacord en els diagnòstics i tractaments entre nivells.

L'estudi mostra que una millor percepció de coordinació clínica s'associa amb factors d'interrelació entre metges, com conèixer personalment als metges de l'altre nivell, confiar en les seves habilitats clíniques, i identificar al metge d'AP com a responsable del seguiment del pacient. També influeixen de forma positiva altres factors com ser metge d'AE, considerar suficient el temps en consulta per coordinar-se i la satisfacció amb el treball i el salari.

Els resultats de l'estudi evidencien problemes en la implementació d'un model basat en l'AP  que requereixen canvis que incideixin en els aspectes laborals, organitzatius i d'interrelació entres els metges, claus per la coordinació.

Equitiy-LA II

Aquest article ha estat elaborat en el marc del projecte Equity-LA II : "Impacte de les estratègies d'integració assistencial sobre l'acompliment de les xarxes de serveis de salut públiques en diferents sistemes de salut d'Amèrica Llatina - Equity-LA II".

Aquest projecte col·laboratiu rep finançament de la Comissió Europea. Les institucions participants del projecte són: Prince Leopold Instituut Voor Tropische Geneeskunde (Bèlgica), Colegio Mayor de Nuestra Señora del Rosario (Colòmbia), Instituto de Medicina Integral Prof. Fernando Figueira i Fundação Universidade de Pernambuco (Brasil), Universidad de Chile (Xile), Universidad Veracruzana (Mèxic), Universidad de Rosario, Instituto de la Salud Juan Lazarte (Argentina), Universidad de la República (Uruguai) i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (coordinador - Espanya).