Com és que s'ha propagat d'aquesta manera el virus zika? Com es transmet? D'on ve? Què suposa l'expansió del mosquit tigre a casa nostra? Quines solucions tenim? Com es fa la prevenció?... aquestes són algunes de les moltes respostes que dos experts van donar el passat 30 de juny a la trobada de salut pública del Consorci de Salut i Social de Catalunya sobre Virus Zika i altres arbovirosis: de la vigilància global al control local. La sessió va comptar amb les exposicions de Pablo Martínez de Salazar, coordinador de resposta a arbovirus del Instituto de Salud Global de Barcelona (ISGlobal), i de Tomas Montalvo, Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). 

En primer lloc, Martínez va explicar que el zika prové d'Uganda i que el primer brot important no es va donar fins al 2007. Mitjançant la seva transmissió, el virus s'ha anat extenent per tot el món i ja fa un temps que va arribar a Europa on ja s'està treballant en una vacuna tot i que "en els millors dels casos necessitaríem tres anys per obtenir-la". El ponent va recordar l'alt impacte en la salut que té el zika, que es relaciona amb el síndrome Guillain-Barré i amb defectes congènits com la microcefalia. Però com ens està afectant ja a prop del nostre territori? Martínez va mostrar un estudi que està realitzant la Organització Mundial de la Salut (OMS) a sobre el risc de l'evolució del zika a Espanya i es considera que existeix un risc entre lleu i moderat, a partir de l'anàlisi de la capacitat de resposta i de les condicions perquè el virus s'estengui. I ja, en referència als arbovirosis en general, Martínez va afirmar que "des del punt de vista clínic és molt difícil diferenciar l'un de l'altre" i per això és molt important la prevenció, en aquest sentit va repassar algunes estratègies preventives. Si no es pot evitar, el ponent va deixar clar que "s'ha de donar una resposta integrada als arbovirus" i va definir aquesta resposta com el gran repte. Podeu consultar més detalls de la seva exposició veient la presentació.

Seguidament, Montalvo es va centrar en la ciutat de Barcelona i va repassar el cas del mosquit tigre, començant pel seu origen al sud-est asiàtic però que mitjançant el transport de mercaderies i persones s'ha anat expandint. Montalvo ha especificat algunes de les mesures per la vigilància i control que s'estan fent des de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, com ara identificar les zones de risc per fer-hi inspeccions i una vigilància permanent. Aquestes zones s'identifiquen per les seves característiques, si són o no més propenses a acollir al mosquit tigre, i pel registre d'incidències que comuniquen els ciutadans. I, en aquest sentit, Montalvo ha remarcat la importància de campanyes comunicatives com la de l'aplicació mòbil Atrapa el tigre que "és molt important per identificar punts de cria, que després serveixen per programar inspeccions". Montalvo ha repassat altres mesures de vigilància i ha conclòs que "hi ha un risc real de transmissió autòctona per la coincidència de pacients virèmics i vector competent" per això "la col·laboració entre diferents programes i agents és imprescindible" i cal: detectar en una fase inicial arbovirus en àrees no endèmiques, calcular el risc de transmissió i reduir el risc mitjançant actuacions en el territori. Pots conèixer més detalls de la seva exposició a la presentació.

La propera trobada de salut pública del CSC ja serà a l'octubre, quan abordarem l'atenció comunitària com a instrument de millora de la salut.