El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) ha desenvolupat un paper destacat al 6th European Conference on Migrant and Ethnic Minority Health, celebrat a Oslo del 23-25 de juny, participant en el comitè científic internacional i en el jurat del millor treball científic presentat com a pòster, representat per la Dra. M Luisa Vázquez, directora del Servei d'Estudis i Prospectives en Polítiques de Salut (SEPPS) del CSC, que a més, va comunicar resultats de la línia de recerca d'immigració i salut del SEPPS.

El congrés, sota el lema Equity - the Policy Practice Gap in Health, donava continuïtat al celebrat a Granada al 2014 co-organitzat pel CSC, l'Escuela Andaluza de Salud Pública i la secció Migrants and Ethnic Minorities Health de la European Public Health Association i que va acabar amb la Declaració de Granada, encara molt vigent.

Aquest any el congrés ha reunit uns 400 investigadors, professionals i gestors de salut, societat civil, ONGs, així com representats d'organismes internacionals: Organització Mundial de la Salut (OMS), International Organization for Migration (IOM), Comissió Europea... que van presentar 370 comunicacions de 35 països d'arreu del món.

Aquest entorn ens ha permès comunicar a nivell europeu resultats de l'estudi sobre canvis en accés i qualitat de l'atenció durant la crisi, desenvolupat dins la línia de recerca d'immigració i salut, liderat pel SEPPS i realitzat en col·laboració amb associats i altres institucions del sector salut de Catalunya i l'Estat: SSIBE, SAGESSA i BSA, l'ICS, l'ASPB, la Escuela Nacional de Sanidad, la Consejería General de Salud Pública de Mùrcia, l'Hospital Universitari Ramón i Cajal i la Universitat d'Alcant, i finançat per l'ISCIII.

Més barreres en l'accés al sistema sanitari

La comunicació: Has access to healthcare for migrants in Spain changed during the economic crisis? The health workers and migrants perspective, va mostrar que les polítiques adoptades pel govern nacional han limitat l'accés a l'atenció a través de l'agreujament de barreres preexistents i la creació de noves barreres d'entrada al sistema sanitari. Tot i que les mesures que el govern català va prendre com a resposta van mitigar parcialment aquests efectes.

L'agreujament de les barreres inclou recursos humans insuficients i augment dels temps d'espera, que junt amb una deterioració de les condicions de vida i laborals dels immigrants, dificulten l'accés i la utilització dels serveis. Però aquestes barreres afecten no només als immigrants, sinó al conjunt de la població catalana. L'efecte amortidor de les desigualtats socials que tenia el sistema nacional de salut, d'accés universal, probablement ha disminuït amb els canvis de polítiques, segons es pot extreure del citat estudi.