El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) ha celebrat avui la primera de les seves trobades de salut pública per aquest any 2016, i ho ha fet en un tema d'actualitat: la reforma horària. Per abordar aquesta qüestió hem tingut a dos autèntics experts: Fabian Mohedano, president del consell assessor per a la Reforma Horària i diputat al Parlament de Catalunya, i Trinitat Cambras, professora titular de Fisiologia de la Universitat de Barcelona i Membre del Grup de Recerca de Cronobiologia. En primer lloc, Mohedano ha explicat que aquesta qüestió neix d'una iniciativa ciutadana i que tots els partits polítics estan d'acord en què s'hi ha de fer alguna cosa perquè els nostres horaris tenen conseqüències negatives per la societat, per exemple, en estalvi energètic però també i directament en la salut. Mohedano ha recordat que tenim "els horaris laborals més rígids de tota Europa" i que som els que sopem i dinem més tard, "hem perdut una hora de son en  els últims 20 anys", ha afirmat. Per això, des del Parlament s'està treballant per aconseguir una reforma horària que modifiqui els hàbits, igual que es va fer amb la legislació pel tabac. Aquest expert, ha insistit que l'origen dels nostres horaris es remunten als anys 60, quan van sorgir noves necessitats i amb elles les hores extres o les segones feines, després als anys 90 l'arribada de les televisions privades van allargar també els nostres horaris amb programes de màxima audiència a última hora... aquests són alguns dels factors que expliquen els nostres horaris en l'actualitat.

Però, quins efectes tenen aquests horaris sobre la nostra salut? A aquesta pregunta ha contestat Cambras, qui ha començat aclarint que els nostres "rellotges" socials i solars afecten el biològic, és a dir, que la llum i els hàbits poden modificar la nostra salut i alterar el nostre rellotge intern. Cambras ha mostrat estudis i proves pilot que evidencien com les nostres hores de son i de menjar condiciones el rendiment i, fins i tot, poden generar trastorns i malmetre la nostra salut. Respecte a les hores de son ha afirmat que "dormim poc i això afecta sobretot a nens i adolescents" i pel que fa la llum ha conclòs que "tenim massa llum a la nit i poca durant el dia", i tot plegat afecta el nostre rellotge biològic. Per tant, la ponent ha insistit que "si no podem modificar la nostra genètica, modifiquem els nostres horaris". 

Jet lag social
Cambras ha aportat també el concepte de "jet lag social", entès com la diferència horària entre l'horari que fem entre setmana i el que fem el cap de setmana. En els joves i adolescents sobretot aquest jet lag social és especialment marcat i pot comportar un major risc d'irritabilitat i altres problemes de salut. Aquesta diferència horària, així com els hàbits entre setmana, també afecten al rendiment educatiu i professional. 

Després de les dues exposicions, els assistents a la trobada han tingut l'oportunitat de debatre i resoldre dubtes amb els dos experts en la matèria. La pròxima trobada de salut pública del CSC serà el 30 de juny i tractarà sobre el virus zika i altres arbovirosis.